Els pressupostos consoliden la majoria d’Illa amb ERC i Comuns

Tot i que admeten que no respiraran tranquils fins que vegin materialitzats els 68 vots necessaris perquè els pressupostos entrin en vigor després de tres anys de pròrrogues, els membres del Govern estan de celebració des de dimarts, quan Oriol Junqueras va entrar al Palau de la Generalitat per solemnitzar que els seus diputats donarien el seu sí després d’amarrar projectes com el de la línia orbital ferroviària i la majoria catalana al Consorci de la Zona Franca. Es va oficialitzar que el quid pro quo de retirar el projecte al març a canvi de relegar l’exigència de la gestió de l’IRPF ha permès recompondre una confiança que va quedar lesionada. No són poques les vegades que en els últims dies la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha pronunciat la paraula "estabilitat", un concepte que forma part del centre del full de ruta d’Illa des que es va convertir en president.

Ahir ho va tornar a fer, a més de presumir de la relació robusta teixida amb ERC i dels Comuns. "Aquests comptes ens donen estabilitat, mostren la fortalesa de la majoria progressista al Parlament i contrasta amb la no-aprovació de pressupostos en territoris pròxims", va dir en una referència velada a les comunitats del PP que van convocar eleccions després de no aconseguir acords. I va afegir que amb aquests recursos buscaran donar resposta als "reptes" que té el país per encarar, cap de tan immediat com el de gestionar la crispació del sector educatiu.

La negociació de pressupostos ha estat marcada per les vagues dels docents i un conflicte que no ha fet més que escalar des que el Govern va tancar un acord al març amb CCOO i UGT del qual es van quedar fora els sindicats majoritaris, una decisió que es va agreujar amb el pla pilot perquè els Mossos exerceixin de mediadors en centres i la infiltració de dos agents en una assemblea de la CGT preparatòria de les protestes. Això li ha costat a Illa veure com dijous el Parlament va reclamar el cessament tant de la consellera d’Interior, Núria Parlon, com del director de la Policia, Josep Lluís Trapero, amb el vot a favor d’ERC i dels Comuns, que es van abstenir en el cas de la consellera.

El conflicte, que en el Govern admeten que no s’ha afrontat amb la millor de les estratègies, no ha impedit que se segelli el pacte de pressupostos, però els socis, incòmodes amb estampar la seva firma enmig de 17 aturades convocades, sí que han exigit a Educació que renegociï la pujada salarial als professors i que trobi l’encaix en els comptes, malgrat que, ara per ara, no s’ha tocat ni una xifra en les partides que es van presentar fa tres mesos. Tant ERC com els Comuns han obert la porta a canviar els comptes en la seva tramitació parlamentària a través de la presentació d’esmenes per ajudar a desbloquejar el conflicte, que el Govern voldria tancar abans de la visita del Papa el 9 de juny.

L’estabilitat de què pretén presumir Illa no només depèn d’aconseguir la pau social en sectors com l’educatiu i el sanitari, sinó que es compleixin tots els acords pactats amb ERC i que depenen del concurs del Govern de Pedro Sánchez.

Eleccions generals

Notícies relacionades

Juan Fernández es perfila com a secretari general del PP català

L’empresa que va cobrar 4 milions de Plus Ultra es desvincula de l’aerolínia

El portaveu adjunt dels republicans al Parlament, Jordi Albert, va explicar ahir que el seu partit dona suport als pressupostos perquè tenen l’"ambició nacional" que no tenia la primera llei que va presentar el Govern i perquè pugui "avançar el país" amb carpetes de pes com són la línia orbital ferroviària, els canvis en la titularitat del Consorci de la Zona Franca o un model de finançament que no té assegurada una majoria al Congrés. La incògnita és si Sánchez continuarà a la Moncloa després de les eleccions generals que se celebraran, com a molt tard, el juliol de l’any que ve.

"Tot i que hi hagi canvis de govern, els compromisos cal complir-los", va assegurar Romero, conscient de com sacsejaria la legislatura catalana que el PP tornés a la Moncloa. Amb el convenciment que Sánchez esgotarà els terminis per posar les urnes, Illa preveu inaugurar un setembre amb les crisis dels últims mesos resoltes i amb una agenda pròpia després que ERC i Comuns li hagin marcat el pas en matèria d’autogovern i habitatge en la primera meitat de la legislatura. Amb permís, això sí, dels imponderables.