Rosa Maria Esteva, geni i figura de la restauració de BCN
Amics, família, clients i col·legues acompanyen, en l’homenatge que li va retre ahir Barcelona, l’hotelera que fa quatre dècades va revolucionar la gastronomia local amb el Mordisco, fundant el Grupo Tragaluz.
Una capsa amb mitja dotzena de petits ous de xocolata i la foto impresa de l’empresària de restauració Rosa Maria Esteva clamant "hay que ponerlos" com a record de l’esdeveniment per a tots els assistents ho diu tot. "La Rosa té els seus agullons i collons", glossava ahir el sommelier Josep Roca, en representació dels germans Roca, que van compartir projectes gastronòmics amb aquesta geni i figura de l’hostaleria barcelonina que als 85 anys va rebre un homenatge eufòric al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El va impulsar el seu cercle més pròxim, amics, col·legues, artistes i família, que van voler complimentar-la en vida en un acte que va omplir la sala, entregada a una llarguíssima ovació.
El 1987, Rosa Maria va trencar motllos al penjar el davantal de mestressa de casa, després d’haver criat quatre fills, per obrir –complerts els 40– un restaurant que va resultar únic, Mordisco. Donava una puntada de peu a les estovalles i als formalismes, buscant una cuina informal però ben feta, en un ambient estilós, on una dona pogués "menjar sola". La barra podia ser un espai de trobada, sense cotilles, en aquest local de l’Eixample que està a punt de celebrar el seu 40è aniversari, al qual es van rendir moltes ments creatives d’una Barcelona que llavors estava en efervescència.
El va tripular amb el seu fill Tomás Tarruella i un equip de quatre persones que molts anys després arribarien a ser 1.200 treballadors a 26 restaurants, on no es repetien idees ni conceptes. El Grupo Tragaluz va fer història a Barcelona (d’El Japonés al Bar Tomate, del Negro al Pez Vela), creixent per Madrid, Mallorca i la Costa Brava, surfejant crisis i apostant sempre per la innovació, a la qual ahir van fer referència tots els seus col·legues i còmplices d’aventures. Des del 2019, Tragaluz té per soci principal el grup Miura Partners, però Esteva lidera els dos Mordiscos (n’hi ha un a La Roca Village) i segueix de prop els passos de la saga gastronòmica.
L’emprenedora no va poder parlar ahir, perquè l’ictus que va patir fa més d’un any ha afectat la seva vocalització, però la seva neta Ale Lacour li va posar veu i cor a les seves paraules. El més important en la seva carrera: "L’estètica, la cuina, la imaginació i tirar-me al buit". Primer per necessitat i després per vocació. Forçant una carrerassa inaudita en diverses dècades en què les dones amb talent i caràcter (o huevos, com van resumir els uns i els altres) no eren la norma.
"Maragall va permetre que tant jo com Barcelona creixéssim", va remarcar en el seu discurs l’empresària, que mai ha tingut pèls a la llengua per criticar obertament les polítiques d’Ada Colau al que considerava patinades de la ciutat. Ahir va agrair a l’alcalde Jaume Collboni –que li va entregar una placa commemorativa– que cedís aquest escenari que li va reclamar el seu cercle, acompanyada també per les seves filles Sandra i Carla Tarruella.
Aliats i incondicionals
En la història d’aquesta nit va tenir un paper tan destacat com discret la seva mà dreta (aliada, amiga, intèrpret...) Clementina Milá. Però el guió el van escriure els que l’han acompanyat sense treva. Començant pels extractes d’un antic documental de Leopoldo Pomés i seguint amb les intervencions en directe del dissenyador Javier Mariscal, que com Ferran Adrià va ser addicte a la barra de Mordisco i ahir va saltar a l’escenari disparant mordacitat i molta veneració a la carismàtica emprenedora. "Alcalde, ets molt guai", va dir, i li va agrair la cessió d’"una cosa tan casposa com aquest local, on més que cent avui en som tres-cents".
El creador del Cobi olímpic va lloar un "homenatge en vida", en lloc d’una medalla moltes vegades pòstuma. "La Maria no podia estar avorrida com les senyores de pasta", va rememorar, entre aplaudiments, definint l’hotelera com a "tossuda com ella sola i molt generosa, malgrat les bronques".
Qui hagi compartit taula amb Esteva sap que no podia deixar d’examinar i criticar qualsevol imperfecció. Podia ser un llançaflames o la visionària més inspirada. El dissenyador Mario Eskenazi li va agrair la seva intuïció i intel·ligència. El viticultor Álvaro Palacios va sentenciar "In vino veritas, in Rosa veritas". Mentre que Josep Roca –"Rosa, rosae, rosam"– li va deixar anar: "T’admiro, t’adoro i t’estimo. El Celler de Can Roca ha arribat tan lluny perquè has existit", reverenciant el gran projecte que van compartir, quan l’empresària va crear el captivador Hotel Omm i ells li van posar sabor amb el restaurant Moo, fins a acomiadar-se els dos el 2018 en gran.
L’entranyable sessió es va acomiadar amb els huevos de Rosa. Amb un brindis a l’ajuntament i, per descomptat, amb una celebració a les Cuines Santa Caterina, molt a prop, del Grupo Tragaluz, la barra del qual va recrear per una nit la del mític Mordisco.
