63 dies per salvar els pressupostos

Tot i que la retirada dels pressupostos va estar a punt de trencar-ho tot, va ser, al final, el gest clau per entendre el pacte posterior. El Govern va assumir el cost de fer un pas enrere a ulls de tothom, una decisió que no va ser compartida per tots al PSC, però que va ser una concessió que deixava amb poc marge ERC per tombar-los en un segon intent. Esquerra es va apuntar el gol de forçar els socialistes a la retirada, però es va comprometre a deixar de banda el gran escull que havia impedit el pacte: la recaptació de l’IRPF. El camí estava més desbrossat del que semblava.

"A ningú li interessava un xoc que ho trenqués tot", explica un dels negociadors. "Fins i tot en els moments de més tensió, mai ens hem aixecat de la taula", exposa un altre. Un tercer protagonista resumeix l’esquema: "Jo retiro els pressupostos, però tu em garanties que no torno a fer el numeret". Una escenificació que van acordar el president Salvador Illa i Oriol Junqueras cara a cara i que va assumir cadascú públicament. Únicament quedava reprendre la negociació.

Per fer-ho, no van caldre presentacions prèvies. "Tenim un nucli negociador estable", explica un d’ells. En el bàndol socialista, els consellers Albert Dalmau i Alícia Romero; els dirigents Lluïsa Moret i Ferran Pedret, i alts càrrecs de la Generalitat com Javier Villamayor. En el bàndol republicà, el nucli dur dels col·laboradors de Junqueras: Lluís Salvadó, Ester Capella, Jordi Albert, Isaac Albert i Oriol López. Es van estructurar almenys cinc grups de treball: escut social, política lingüística, habitatge, pla de pobles i un subgrup de comunicació en la recta final de la negociació. Algunes reunions es van celebrar a les instal·lacions de la Diputació de Barcelona, a la part alta de la Rambla de Catalunya, amb pans de pessic i xocolata pel mig. I, quan va ser necessari, Illa i Junqueras van parlar directament i es van citar unes quatre vegades.

Dues cites clau

Les negociacions han tingut turbulències. Per exemple, l’avançament de les eleccions andaluses al 17 de maig, que va servir per constatar que no hi podria haver un acord abans d’aquesta data per no torpedinar la campanya socialista. També va complicar les coses la decisió de Junts de tombar el consorci d’inversions al Congrés, un assumpte que demanava ERC per aprovar els pressupostos. "Va ser un cop, pensàvem que s’enrollarien", explica un socialista. Però també hi va haver espai per a les anècdotes, com quan es va avançar l’hora d’una reunió per veure la tornada del Barça-Atlètic de la Champions. "Els negociadors culers estaven preocupats", ironitza un. Salvadó és molt del Barça i Villamayor, molt del Reial Madrid. El Barcelona va caure eliminat. No hi ha constància que ningú fes sang amb la derrota.

Hi ha dues cites importants que expliquen l’acord assolit. El 17 d’abril, aprofitant la cimera mundial progressista convocada a Barcelona, es van reunir a les dependències de la Conselleria d’Economia a la Zona Franca –a dos minuts caminant de la festa socialista– Arcadi España amb Junqueras, i el gerent del partit i negociador, Lluís Salvadó. Espanya i Junqueras no es coneixien i veure’s les cares sempre és clau per guanyar confiança de cara als acords. El paper del ministre era molt rellevant perquè havia d’avalar alguns dels punts clau del pacte pressupostari i perquè ell continuarà amb el treball de María Jesús Montero quant al model de finançament i l’IRPF. Romero era la principal còmplice d’Espanya, ja que mantenen molt bona relació des que en l’últim congrés del PSOE –el 2024, a Sevilla– van consensuar l’aposta del partit per reformar el finançament. Els republicans van sortir satisfets. Dotze dies després, a Madrid, es van tornar a reunir per mantenir els contactes i aterrar l’acord. Una delegació d’ERC va mantenir reunions tant amb Hisenda com amb Transports. Allà es van tancar els grans serrells del pacte: es va acordar, a petició dels republicans, la celebració d’una Comissió Bilateral Estat-Generalitat perquè, com va avançar EL PERIÓDICO, l’Estat assumís formalment la línia orbital i els canvis en la titularitat del Consorci de la Zona Franca. "El consorci és poc conegut, però és un instrument econòmic potentíssim, a l’altura de l’aeroport i el port de Barcelona", defensa ERC.

Hisenda també va veure amb bons ulls els 527 milions per augmentar la capacitat de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) fins al 2029, una porta oberta a pactar el traspàs de l’IRPF en el futur. Per als republicans era clau que el Govern central ratifiqués els pactes, ja no només com una assegurança de compliment, sinó també com la manera idònia d’elevar un acord de partits a un acord entre institucions. "Si no compleixen, ja no estaran incomplint amb ERC, sinó amb Catalunya", recalquen. L’acord va ser encarrilat i va quedar llest el 16 de maig, quan Romero va enviar l’última proposta a Salvadó per WhatsApp.

Notícies relacionades

Juan Fernández es perfila com a secretari general del PP català

L’empresa que va cobrar 4 milions de Plus Ultra es desvincula de l’aerolínia

Amb el pacte d’ERC encarrilat, no convenia oblidar els Comuns. El problema raïa en les xifres. "Ens demaneu molt", va ser la primera resposta que van obtenir del Govern. Dimecres d’aquesta setmana, en el ple del Parlament, tot es va accelerar. Les xifres es van acabar tancant passades les deu de la nit i per WhatsApp: 650 milions per a habitatge i la creació d’un Fons d’Atenció Solidària per "rescatar" famílies en situació de pobresa energètica.

Però no hi ha pacte important sense imprevist d’última hora. Quan dimarts passat Illa i Junqueras ja havien firmat el pacte, va transcendir que les joventuts d’ERC no ho veien clar. Després de quatre hores de debat, dimecres a la nit, les joventuts d’ERC van avalar l’acord.