El Govern manté una capacitat de despesa de gairebé 50.000 milions

La consellera d’Economia, Alícia Romero, va lliurar a la Cambra catalana un projecte pràcticament idèntic al que va presentar el mes de febrer passat, amb una xifra de despesa igual, que aspira a ampliar per atendre imprevistos –com la vaga de docents– si l’economia continua creixent. Els republicans han pogut escollir on assignar gairebé 900 milions d’euros en aquesta última negociació, una quantitat que Romero ja els va guardar fa tres mesos.

ERC accepta avui el mateix pressupost, en capacitat d’inversió, que fa tres mesos, i els triomfs que ha aconseguit són infraestructures i unes reformes promeses per l’Estat, com al seu dia va ser la recaptació de l’IRPF, en un pacte polític que va en paral·lel als números i que va ser sancionat en una comissió bilateral entre la Generalitat i el Govern central.

L’Executiu català ha plantejat uns pressupostos que preveuen uns ingressos de 49.162 milions d’euros, els mateixos que contemplaven en primera volta i un 10% més que en els últims aprovats. Els socialistes fien tot marge de reacció davant imprevistos que l’economia continuï creixent i això els permeti poder recaptar més. La Conselleria d’Economia no ha volgut modificar l’esquelet dels seus comptes, ni tan sols per adaptar-lo a un escenari que, en només un trimestre, ha canviat substancialment. Al febrer, quan el Govern va retirar els seus comptes, encara no s’havia desencadenat la guerra de l’Iran.

De moment, la inflació ha repuntat, cosa que requereix un desemborsament més significatiu en els contractes públics. Una inflació intensifica la possibilitat que el Banc Central Europeu (BCE) apugi els tipus, amb la qual cosa pujaria la despesa que dedica la Generalitat a pagar deute i que en aquest exercici consumirà un total de 1.616 milions d’euros, xifra rècord. Tanmateix, aquesta hipotètica pujada de tipus serà un problema de la Generalitat del futur i, fins, com a mínim, l’any que ve, no tindrà impacte pressupostari.

Vaga en educació

Els pressupostos no contemplen que hi hagi reforços especials amb la finalitat de tancar la vaga de docents. En cas d’arribar a un acord amb els sindicats en peu de guerra, les arques públiques l’hauran de costejar o bé a costa dels ingressos previstos o bé a costa de treure diners d’altres departaments.

Notícies relacionades

Juan Fernández es perfila com a secretari general del PP català

L’empresa que va cobrar 4 milions de Plus Ultra es desvincula de l’aerolínia

La Conselleria d’Economia dona per segur que la recaptació pujarà, amb l’economia en auge malgrat la desacceleració global. Els ingressos no financers pressupostats seran de 48.231 milions, un 28% més respecte al pressupost del 2023. El dèficit esperat per a aquest any estarà en el 0,1%.

La principal diferència entre el fallit pressupost del febrer i l’actual rau en com es repartiran els gairebé 900 milions reservats per negociar amb ERC. Es destinaran a costejar, per exemple, el Pla de pobles, que reforçarà els municipis petits. I és que els grans acords que ERC ha tancat amb el PSC, com la reforma de la governança del Consorci de la Zona Franca o la nova línia de tren orbital, no pivoten sobre els pressupostos del 2026.