Comptes per a tothom

Habitatge

El projecte de pressupostos per al 2026 reserva 1.900 milions per a polítiques d’habitatge. Les ajudes per pagar el lloguer per als col·lectius més desfavorits, amb 160 milions, i l’ampliació del parc públic d’habitatge, ja sigui comprant immobles o bé construint-los, són les dues línies principals de despesa. La partida per a l’adquisició de pisos a grans tenidors per després posar-los a disposició del mercat de lloguer social de manera permanent obté 60,6 milions i la construcció a través de l’Incasòl obté 78,6 milions. Les subvencions per a més joves de 35 anys que accedeixen a la seva primera vivenda sumen 50 milions a través de l’Institut Català de Finances (ICF).

La llei de barris té una primera partida de 15 milions per al 2026. El nou acord amb els Comuns incorpora un paquet de 1.200 milions per a la rehabilitació de 120 barris fins al 2028, i la creació d’una nova direcció general per gestionar les sancions en matèria d’habitatge, una demanda històrica dels ecosocialistes.

Noves places de mossos i bombers

Interior i Justícia

El pressupost del Departament d’Interior i Seguretat Pública ascendeix a 2.352 milions d’euros, 603 milions més que el 2023 i un increment del 35%. La principal novetat està en el reforç dels serveis públics amb la convocatòria de 1.587 noves places de Mossos d’Esquadra, 300 de bombers i 100 d’agents rurals. També es volen millorar les eines dels cossos de seguretat i emergències. Per això, s’han previst 39 milions per a la renovació i ampliació de la flota amb 487 vehicles per a Mossos, 106 vehicles lleugers i cinc de pesats per a bombers i 245 per a rurals. A més, s’hi inclouen 17 milions per a obres en comissaries i 18 milions per als parcs de bombers.

El projecte de pressupostos per al Departament de Justícia inclou 1.392 milions d’euros, un 22% més que el 2023. Bona part (92,7 milions) anirà a justícia gratuïta. També estan previstos 39 milions per a inversions en presons i 21 per a edificis judicials. El projecte inclou 91 noves unitats judicials i 175 noves dotacions de personal de l’administració de justícia.

L’objectiu, millorar el transport públic

Mobilitat

Infraestructures i mobilitat compta amb un pressupost de 3.986 milions, el 7,3% de tots els comptes de la Generalitat. D’aquesta quantitat, més de la meitat –2.006 milions–, anirà destinada a la millora del transport públic. En concret, aquest suport es dona a través de les autoritats de transport de cada zona (conegudes com a ATM), que compten amb 529 milions d’aportacions, que després es transfereixen als operadors ferroviaris o de bus amb els quals tenen establerts els contractes programa.

Una altra de les grans xifres que apareix en el pressupost de Territori vinculat a aquestes àrees de despesa té a veure amb la construcció de noves infraestructures ferroviàries, amb 1.357 milions. La principal és la que es destina a l’L9 del metro, amb 40 milions. I la nova empresa mixta de Rodalies es dota amb 355 milions.

Per la seva banda, les carreteres s’emporten 167 milions per a la seva conservació, mentre que els peatges a l’ombra compten amb 126 milions i les subvencions per als peatges de la xarxa viària de la Generalitat, amb 67,86 milions.

Pendent d’un nou acord amb els docents

Educació

Els pressupostos preveuen una inversió de 8.356 milions per a la Conselleria d’Educació i Formació Professional, cosa que representa un increment del 24% respecte al 2023. Un total de 400 milions es destinen a inversió en centres públics, 100 milions a climatitzar equipaments educatius i 50 milions a vals escolars de 60 euros per alumne. En millora educativa la inversió és de 42 milions, que es destinen a reforçar l’ensenyament i aprenentatges de llengües i matemàtiques, així com a les mentories digitals. Referent al desplegament de l’educació inclusiva, un dels temes sobre la taula en la negociació amb els sindicats, els comptes recullen sis milions per a la creació de noves places en centres d’educació especial i 38 milions a la contractació de monitors de suport a la inclusió.

Els comptes inclouen també 253 milions per a ajuts al menjador i al transport, però no diuen res de les demandes salarials que mobilitzen els docents. Des del Govern defensen que hi ha 900 milions sense partida assignada que es poden incorporar al que s’acordi amb els sindicats.

Lluita contra la violència masclista

Igualtat

El Departament d’Igualtat i Feminisme incrementa en 16 milions el seu pressupost respecte al 2023. Segons els comptes públics del 2026, aquesta conselleria compta amb un total de 113 milions que es destinaran a la lluita contra la violència masclista i els discursos d’odi, a l’impuls de polítiques d’igualtat i a reforçar els serveis de conciliació.

Si es pren com a referència el conjunt de partides feministes i d’igualtat que abans del 2023 s’integraven en altres conselleries –principalment a Drets Socials–, l’increment pressupostari en l’última dècada ascendeix al 414%.

Entre les novetats, el Govern preveu aprovar el primer Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi. A més, es reservaran recursos per impulsar la candidatura de Barcelona com a seu de l’Orgull Mundial el 2030.

La conselleria també aposta per facilitar la conciliació amb la mirada posada en les persones cuidadores, que generalment són dones. També es preveu una dotació pressupostària de 48 milions per als vals de productes menstruals destinats a les persones d’entre 12 i 25 anys.

Un 50% més de recursos i tres delegacions

Presidència i Acció Exterior

Una de les àrees de la Generalitat que surt més reforçada amb els pressupostos és Acció Exterior, que té 143 milions, gairebé un 54% més que en els últims comptes vigents, els del 2023. Aquests diners serviran, entre altres qüestions, per obrir tres noves delegacions del Govern a l’estranger: a la Xina, Jordània i el Canadà. El pressupost d’Acció Exterior també servirà per posar en marxa el cos d’acció exterior de la Generalitat. Amb tot, la major part del pressupost de la conselleria està consignat per a polítiques de cooperació al desenvolupament. La Generalitat aportarà 85,6 milions a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Són fons per a polítiques destinades a ajudar països en dificultats.

També veu créixer el seu pressupost la Conselleria de Presidència, en el seu cas, un 30,2% al passar dels 807 milions del 2023 als 1.051 d’ara. Una part important d’aquests recursos, 351 milions, es destinen a finançar els ens locals. El departament també té competències en noves tecnologies i dedicarà 60 milions a connectivitat i ciberseguretat.

Lluny de l’1% que reclama el sector

Esports

La principal demanda del sector esportiu català encara no està satisfeta. Esports es queda amb un 0,2% del pressupost, lluny de l’1% que reclamen les entitats esportives des de fa anys. L’import és de 144 milions, augmenta en 61 milions respecte al 2023, un 73%. Entre d’altres, la quantitat es reparteix amb 84 milions per al Consell Català de l’Esport, 19 milions per a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, 13 milions per al Centre d’Alt Rendiment i 20 milions per a la resta d’entitats. Tot això per proveir els 57.000 professionals, 21.000 entitats i els 52.000 espais esportius.

El Govern compta amb quatre punts clau sobre els quals ha de pivotar la inversió en el sector esportiu català: un pla de xoc per a la modernització i condicionament de les instal·lacions esportives; impulsar els esdeveniments esportius internacionals; accelerar la visibilitat, la participació i la igualtat d’oportunitats en l’esport femení, i l’increment dels serveis als esportistes amb beca per a la preparació dels Jocs Olímpics i Paralímpics del 2028.

Aposta pel cicle de l’aigua i les renovables

Transició Ecològica

Dels 3.453 milions (8,5% del total) que el Govern preveu destinar al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, 1.416 milions s’inverteixen en medi ambient i cicle de l’aigua, als quals cal sumar 201 milions que es dediquen al foment de les energies renovables. En total, la partida ascendeix a més del 3% dels comptes del Govern.

Així, l’Executiu català inverteix 895 milions en el cicle de l’aigua, 528 s’injecten a l’Agència Catalana de l’Aigua i 311 a ATL. Amb part d’aquests diners, la Generalitat preveu sufragar el projecte d’ampliació de la potabilitzadora del Besòs, per poder aprofitar l’aigua d’aquest riu i els aqüífers associats. Perquè la transició energètica avanci, el Govern dota amb 187 milions L’Energètica, la companyia pública d’energia elèctrica d’origen renovable. A més, també s’han pressupostat 14 milions per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis públics. Els comptes inclouen partides per al Plemcat (Plataforma d’R+D en Energies Marines de Catalunya), el parc eòlic experimental de Roses.

Més cribratges i més llits en residències

Salut i Drets Socials

La Conselleria de Salut compta amb un pressupost de 13.502 milions, uns 2.017 milions més que el 2023: un 17,6% més. Això, entre altres coses, li permetrà ampliar fins als 74 anys els cribratges de càncer colorectal. La salut pública és una de les àrees que Salut vol reforçar: hi aniran directament uns 268 milions, un 30% més que fa tres anys. Aquesta inversió no només permetria ampliar els cribratges, sinó també reforçar la vacunació, entre altres mesures. Una altra gran part de la suma –3.892 milions– va destinada a l’atenció primària, que arriba al 29% del total del pressupost de Salut, i s’acosta cada vegada més a les recomanacions de l’OMS, que marca per a la medicina de família un llindar del 30%.

Per la seva banda, la Conselleria de Drets Socials compta amb 4.248 milions –930 milions més que el 2023. Contempla una pujada de 180 milions en les prestacions econòmiques per a les persones dependents i 23 milions per ampliar 1.000 places en residències aquest any. També es reserven 150 milions per a l’equiparació salarial del sector social.

L’impuls del català compta amb 85 milions

Política Lingüística

El Govern destina 85 milions a la conselleria de Política Lingüística. Són 26 milions més que el 2023, quan encara no tenia rang de conselleria i era un departament dins de Cultura. Aquest augment de recursos va destinat principalment al desplegament del Pacte Nacional per la Llengua i al Consorci per a la Normalització Lingüística. L’objectiu és millorar el nivell de coneixement del català en la població adulta. Així, 45,2 milions es destinen a "reforçar el foment de l’ús i l’ensenyament" del català en adults, a través del Consorci per a la Normalització Lingüística. S’ofereixen 134.000 places per a cursos propis, a més de supervisar els cursos concertats, i es crea un nou certificat del nivell A1 de català –el més baix possible– per facilitar l’"acollida lingüística". També es continua desplegant el Pacte Nacional per la Llengua i s’inverteixen més recursos per al reforç de l’occità aranès i l’Institut d’Estudis Aranesi. D’altra banda, es destinen 50 milions fins al 2030 per reforçar el català a les xarxes socials i 35 milions per ampliar places i cursos.

Canvi climàtic i pesta porcina

Agricultura

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació augmenta un 21% el pressupost, el tercer increment més petit de la llista. Són 999 milions, 174 més que el 2023. La prioritat d’aquests gairebé 1.000 milions és adaptar al sector primari a la lluita contra el canvi climàtic i ajudar-lo davant crisis com la de falta de mà d’obra i relleu generacional. D’aquesta manera, es contempla mobilitzar 90 milions a "aconseguir mecanismes de mitigació del canvi climàtic", així com a la modernització de regadius. La lluita contra l’expansió de la pesta porcina africana i el control de malalties ramaderes s’emporta 9 milions. Hi ha 70 milions per finançar les actuacions de suport del Contracte Global d’Explotació inclòs en el Programa de Desenvolupament Rural (PDR). La tercera partida més voluminosa, 33 milions, es destina a "protegir" agricultors i ramaders dels riscos econòmics que ocasionin la sequera, els xàfecs o les gelades.

El sector pesquer compta amb 10 milions, cinc milions com a contingència davant la paralització temporal de l’activitat pesquera.

L’1,7% del total dels comptes catalans

Cultura

Notícies relacionades

Juan Fernández es perfila com a secretari general del PP català

L’empresa que va cobrar 4 milions de Plus Ultra es desvincula de l’aerolínia

Els diners destinats al Departament de Cultura són 524 milions, cosa que suposa l’1,7% del total dels comptes de la Generalitat. Falta, doncs, encara una tirada per arribar a aquest 2% que la consellera Sònia Hernández es va comprometre a assolir abans que acabi la legislatura. En qualsevol cas, els recursos del departament augmenten un 29% (118 milions més) respecte als del 2023. En aquell exercici, els diners de Cultura representaven un 1,5% del total.

Entre les prioritats destaca el capítol d’inversions als equipaments públics, propis i participats, als quals es destinen 91 milions. Estan previstes obres en equipaments com el MNAC, el Macba, el Mercat de les Flors, la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu nacional i la Filmoteca, a més del hub audiovisual Catalunya Media City a Sant Adrià de Besòs. També creixen l’apartat d’ajuts i subvencions (226,3 milions) i la dotació de l’Agència Catalana de Patrimoni (50,9 milions), així com les aportacions a l’Institut Català de les Empreses Culturals i a l’Institut Ramon Llull.