Menjars panoràmics: les terrasses amb millors vistes de Barcelona

1. Panorama per viure

Xiringuito de muntanya

Al cim de Vallcarca, als jardins de Canals i Junyer, hi ha La Dolors (Viaducte de Vallcarca, 4), un xiringuitourbà ”que en els seus dos anys de vida ha aconseguit convertir-se en el punt de trobada predilecte del veïnat. Així es cuina l’antídot contra la gentrificació. Aquest espai, que en altre temps va acollir el Consolat de Dinamarca, va ser la residència del pintor Joan Junyer i la pedagoga Dolors Canals, una dona avançada a la seva època, que ha rebut un merescut homenatge a la nomenclatura del negoci; sí a la Vallcarca feminista i republicana.

Vet aquí un model honest i profundament compromès amb el reforç del teixit social i neuronal del barri que li dona empara. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull al programa d’ activitats culturals que allà se celebren per entendre que La Dolors vol ser molt més que un negoci de restauració. I això que amb la seva oferta gastronòmica n’hi hauria prou per triomfar: hummus, salmó fumat, ensaladilla, esqueixada, raviolis cruixents farcits de brie iceba... Tot a preus molt raonables, per fidelitzar, mai foragitar, la clientela. Aquí hi ha el seu menú del dia a 15, 50 €. A La Dolors es respira una atmosfera de comunitat que recomanaria a tots els que pateixen estrès: les vistes aèries del barri, la terrassa-jardí i els seus vermuts i/o vins de cellers catalans poden convertir-se en l’ansiolític natural que buscaves des que vas entrar a treballar a KPMG. Chill, bro.

---

2. Un afartament amb vistes

Dalt del mar

Si gires com una baldufa, apreciaràs una panoràmica de la ciutat en 360 graus. A Altamar (Po Joan Borbó, 88), les vistes alimenten l’ànima del client. És dalt de la torre de Sant Sebastià i pots veure el port i la línia infinita del mar. O el Tibidabo i el verd que oxigena Barcelona. Pots veure el traçat del Funicular. Pots flotar sobre l’urbs mentre l’equip de sala et cuida amb tots els honors. Perquè aquest restaurant ja veterà no només viu de la panoràmica, també es recolza en una carta que combina producte, tècnica i creativitat, i sedueix el visitant amb carícies mediterrànies.

El ritual de baixar fins a línia de mar, agafar l’ascensor i arribar al cim, a 75 metres d’altura, és una experiència prou recomanable. Torre d’Alta Mar és un regal que cal viure en parella, en família, amb els teus. És una d’aquestes visites que no s’obliden. Quan acabes, pots deixar un ‘haiku’, un relat, el que vulguis al llegendari llibre de visita de la casa. Sobre les estovalles, no hi ha sobresalts: ostres i gildes per arrencar, un bon llom de tonyina vermella per continuar, i un peix del dia o un dels arrossos de la casa: tot preparat i exposat a un nivell tocant amb l’ alta cuina. A la meva manera de veure, el restaurant amb millor relació qualitat-vistes de Barcelona.

---

3. Americana arremangada

Flagell pop

Per al meu gust – un gust totalment corromput per la cultura pop de l’altre costat del bassal – el rooftop Bonavista (Mallorca, 1) té l’estètica més aconseguida de tots els terrats pijos de Barcelona. Admiro que jugui amb referents atípics en aquest format, una cosa bastant habitual, d’altra banda, a Grup Confiteria, que es va encarregar l’any passat d’insuflar vida al terrat de l’Hotel Moxy. I vaja si ho va fer. Bonavista es banya en una reinterpretació actualitzada de l ’estil Memphis: colors que vibren, formes atrevides, neons i motius pop desposseïts de tot prejudici; és com un viatge a la Califòrnia daurada, quan el somni americà era encara possible.

Si Tony Montana o Sonny Crockett fossin millennials, es passarien mitja vida en aquest terrat pop, potser asseguts a la sala groga, potser ballant al ritme del DJ i disfrutant de les vistes elevades de la ciutat, potser explorant amb cara de sorpresa la carta, perquè l’esperit del menjar és mediterrani i es tradueix en t apassionadade tot tipus – des de croquetes fins a amanida – i elaboracions més toquetes, com les truites o arrossos. Em diuen que han posat fotomaton: el que ens faltava.

---

4. Estovalles panoràmics

Bona taula i vistes

La gastronomia de qualitat no està disputada amb les vistes de qualitat, tot i que molts llocs s’entossudeixin a demostrar el contrari. Quan vull anar a un restaurants amb vistes panoràmiques i menjar com una estrella del rock, La Venta (pl. doctor Andreu, s/n) és la meva primeríssima opció. No em canso d’aquest mirador als peus del Tibidabo. És perfecte per sorprendre visites, parelles o amics.

La seva ubicació, estètica clàssica i elevació el converteixen en carta guanyadora. I la cuina mai defrauda. Cargols, bacallà, arrossos, canelons, l’artilleria sempre a punt per bombardejar la ciutat amb tot l’amor que et cap a l’estómac.

I tornem a la ciutat, al centre mateix, perquè allà hi ha Casa Luz (Rda. Universitat, 1), un dels millors restaurants amb una de les millors vistes de Barcelona, que es diu aviat. El projecte de Tomàs Abellan travessa un gran moment; m’encanta el seu tàrtar de tomàquet amb fulla caputxina i qualsevol arròs o peix que surti de la cuina és un sí rotund.

Cuina reconfortant, agradable, ben feta i amb l’afegit d’un ‘rooftop’ amb la panoràmica més captivadora del centre de Barcelona. Menció especial per al restaurant peruà Maymanta (pl. Pius XII, 4), situat a la planta 19 del Hyatt. Aquest espai comandat per Omar Malpartida no només et cuida amb la millor cuina peruana d’autor de Barcelona, també et regala el millor escenari possible: el sol al cap i Barcelona als teus peus. Imprescindible.

---

5. A dalt del tot

glamur en la 25a

Notícies relacionades

Els esmorzars de bar que més ho peten a Barcelona

Una de les millors cafeteries del món està al Poblenou

Hotel Nobu (Av. Roma, 2-4): quatre síl·labes que transmeten luxe a dojo, cuina japonesa i destrosses importants a la targeta de crèdit. El restaurant nipó de Robert De Niro ja compta amb unes vistes de la ciutat d’allò més llamineres, però el seu ‘rooftop’ és encara més boig si és possible. Planta 25. Espai obert. Vegetació. Biruji. Piscineta cuqui. Fusta a terra. Mobiliari d’exteriors als antípodes d’Ikea. Plantes en testos caríssimes. Mini burgers de wagyu. Tàrtar de tonyina. Vistes de la ciutat des de l’estratosfera; una panoràmica 360o desomni, amb la foto de Barcelona més cobejada per la teva cosina, la ‘influencer’.

Xiu ben entès en un espai sense fissures horteres. Volen els còctels d’autor i s’estilen mossegades casuals per a butxaques entrenats. Sí, aquí es paga, però el privilegi d’observar Barcelona com si fossis un Zeus dolçament tapat no té preu. I si la paga doble encara et crema a la butxaca, sempre pots entregar-te als seus nigiris enjoiat a la zona noble del restaurant, un dels millors japonesos de Barcelona i un imant per a famosos.