Mar Picó, l’escriptora que reivindica el català amb una trilogia molt ‘Bridgerton’ ambientada a la Catalunya del segle XIX

«Volia fer-ho per reivindicació i per identitat», explica l’autora en una entrevista amb EL PERIÓDiCO. Assenyala, a més, que a la seva novel·la l’idioma és precisament la porta d’entrada a una cosa més àmplia com la cultura, la memòria i una sensibilitat que recorda, per moments, a la que Mercè Rodoreda creava en obres com ‘Terra baixa’. El resultat és ‘Els Faura’, l’inici d’una trilogia en què s’entrecreuen les antítesis entre poble i ciutat, tradició i canvi, redempció i llibertat, tot travessat per un fil romàntic històric amb picades d’ullet al que podrien ser perfectament uns ‘Bridgerton’ catalans del segle XIX.

De treballar en la sèrie ‘Jo mai mai’ a escriptora

El català, no obstant, ja havia ampliat les seves oportunitats molt abans d’escriure ‘Els Faura’. Una vegada va acabar la carrera universitària i es va llicenciar en Publicitat i Relacions Públiques, es va trobar amb un país paralitzat per la pandèmia i va decidir optar per fer el que ella volia apuntant-se a un curs de guió. «Estava seguint els passos del que se suposava que havia de fer, però en realitat sempre pensava quan faria el pas de fer una cosa que en tingués ganes de veritat», recorda.

I, fruit de l’efecte papallona, mentre estudiava aquell curs, un dels professors va veure el seu potencial i li va proposar treballar en la sèrie‘Jo mai mai’ de TV-3. «Va ser un somni, i a Sergi Pompermayer sempre li estaré agraïda». El projecte, produït per Abacus, la va conduir a una línia editorial que la va contactar per fer un llibre juntament amb Judit Mascó. Temps després, parlant amb la seva editora de Penguin, va sorgir entre totes dues la iniciativa de fer una novel·la amb un toc més adult.

I així, sense gairebé ser lectora ni fan del gènere romàntic, es va prendre el projecte com un repte nou per crear un tipus de novel·la que potser no es veu tant. Una històrica de la seva terra que també té aquest punt «divertit, petard i amb salsa», com ella defineix, i llesta per transmetre la mateixa emoció que sentia el barri de Mayfair quan rebia els últims pamflets de Lady Whistledown.

«Soc poc romàntica. Amb el drama, les escenes humorístiques i les descripcions no tinc problema, però l’enamorament entre personatges em va costar una mica més i va ser tot un repte», admet. De fet, a ‘Els Faura’ el lector topa amb una història que va molt més enllà de l’amor romàntic de parella. S’entreveu una lluita per l’amor propi, en amistats, en família i en moltes formes. «Has de trobar la teva manera d’estimar. I no sempre és amb una parella romàntica l’única manera de sentir-ho», explica. I això mateix li passa a la protagonista, una jove d’uns vint anys que viu a Barcelona i torna al poble on ha crescut per visitar la seva família, una vegada allà xoca de ple amb els prejudicis i la culpa d’haver abandonat la seva vida a Valldelpí (municipi fictici) substituint-lo per una societat més «moderna».

Un català cada vegada més present, però alhora no

Notícies relacionades

Una exposició al CCCB explora l’adolescència segons adolescents: «És l’expressió de la nostra manera de tenir 17 anys»

Mabel Lozano dirigirà una ficció sobre una dona amb discapacitat explotada sexualment

Fins aleshores, indirectament havia associat la identitat catalana com una cosa sòbria, correcta, perfecta, amb rectitud i fins i tot avorrida. Una cosa que assegura que «no ha de ser així» i és «una pena». Per això, va decidir capgirar-ho i reivindicar amb una novel·la que pretén expandir el mateix missatge que transmeten cantants com Mushkaa o Julieta quan fan concerts a Madrid o altres llocs fora de Catalunya. «No ha de ser una cosa avorrida o tradicional», assegura.

Tot i així, també adverteix de la gran paradoxa que se li presenta: mentre el català guanya visibilitat cultural fora del territori, el seu ús quotidià disminueix en ell, una situació que s’accentua particularment a Barcelona. I aquesta tensió entre presència i fragilitat forma part del context en el qual neix la trilogia. Per això està convençuda que ‘Els Faura’ difícilment tindria el mateix sentit en castellà. Podria traduir-se, admet, però creu que l’experiència de lectura canviaria perquè la història està pensada per llegir-se en el format original. Tant de bo, diu, serveixi també perquè nous lectors s’acostin a la llengua i s’animin a descobrir-la. A més, insisteix que és, abans que res, l’inici d’un recorregut amb una primera entrega pensada per obrir un univers al qual ja li ha agafat afecte i que té encara molt recorregut per endavant.