Oques Grasses sacsegen el Fòrum en l’èpica via cap a l’Estadi Olímpic

Com a colofó al seu dia gran al Fòrum, ahir, Estrella Damm, en la celebració del 150è aniversari, es va anotar el gol de programar aquest grup que ha trencat les costures de la música en català amb quatre nits de sold out a l’Estadi Olímpic, tancades per a l’octubre vinent. En el camí cap a aquesta gesta, Oques Grasses van demostrar per què les seves cançons, rimes i la poció electro-festiva connecten a aquesta escala, brindant un rotund xou d’hora i mitja que va tancar una desfilada d’atraccions pop per on van passar Maria Jaume, Ginestà, 31FAM, Els Catarres, The Tyets, Mushka i Love of Lesbian.

Si era un preparatiu de les seves nits a Montjuïc, no es va quedar curt: 30.000 persones ocupant la planícia i entonant a plens pulmons aquests versos que caminen al tall que separa la saviesa menestral de la filosofia flipada. Cançons amb capes emocionals i aparell electrònic, aquest influx de Coldplay, i derives que fan disfrutar, molt orgàniques que van suggerir que Oques hereta la tradició, tan catalana, de la revetlla mestissa, amb ecos que es remunten a l’era laietana. Hi va haver ofici musical i capacitat per modular diferents estats d’ànim al llarg del concert. I temes que van impactar, com ara Molta tralla i Bambi, que van obrir la sessió, tots dos del seu últim àlbum , Fruit del deliri, el més citat.

Al centre, aquest frontman de veu imperfecta i segurament per això tan pròxima, enganxat a la seva guitarreta, amb aquest aire de qui acaba d’arribar a l’urbs baixant de les muntanyes. Trobador discret amb poders de bruixot, hi ha alguna cosa en ell que desperta la identificació, i la resta el posa un full de ruta musical rica en girs: entremaliadures electròniques i guitarres funky, una mica de reggae i bastanta llatinitat, moltes tornades amb frases lapidàries i un do per captar allò que tothom té ganes de dir de tant en tant: "A la merda tot, a la merda tot", va repetir la tonada de Bacanals, ressonant al Fòrum.

Oques Grasses van recordar que no van néixer ahir amb un parell de rescats del seu primer àlbum, del 2012 (aquesta tontorrona Cul), i van obrir una falca acústica (encapçalada per Córrer pels camps) que els va permetre després activar tota la maquinària in crescendo per imposar el galimaties al lloc. Després dels relleus de De bonesh, In the night i Bye bye, Montero, tan col·loquial ell, i sense falsa modèstia, va anunciar una cançó "tope bona" que va resultar ser la regeneradora Torno a ser jo. Ja només va quedar el moment de recolliment de La gent que estimo: els membres del grup, asseguts en filera com en un foc de camp, cantant a la puresa d’esperit, un altre ressort que Oques saben estimular perquè el seu atrapi a través de la música i més enllà.

Notícies relacionades

Bulgària evita la victòria d’Israel en l’Eurovisió més polèmic

Sorogoyen es fa estimar a Cannes

‘La festa dels 150 anys’

Parc del Fòrum 16/05/2026