Cap a la felicitat pel sadomaso

Descriure Pillion dient que parla de motards gais aficionats al BDSM convida a pensar en tabús. Però, tot i que inclou escenes de sexe oral en un carreró i d’homes lligats a una taula de pícnic per ser envestits, l’opera prima de Harry Lighton no juga a l’erotisme ni a la transgressió. És una comèdia romàntica sobre un jove, submís d’un adonis ridículament imponent, que el sotmet a un servei extrem fins que una llavor de rebel·lió individual comença a germinar.

Lighton ens recrea amb les contradiccions inherents a la parella, barreja el furtiu amb el mundà i l’obscè amb el tendre, i identifica els sentiments canviants que bateguen sota la superfície recolzant-se en la química compartida per Harry Melling, que compon un complex retrat d’inseguretats i anhels, i Alexander Skarsgård, que transmet amb subtilesa les carències que la masculinitat hermètica i la necessitat de control del seu personatge nien.

Lluny de reduir la subcultura citada a una mera extravagància, Pillion mostra curiositat genuïna i alhora entén la incomprensió que desperta. No l’esterilitza per guanyar públic ni la tracta com una desviació per revindicar allò normatiu, i tot i així extreu idees universals sobre l’amor, l’acceptació, el plaer i el poder.

Notícies relacionades

Disney+ amplia el seu catàleg en català: llista de les noves 37 pel·lícules que ja es poden veure doblades

Verónica Sanz: "M’han dit roja i fatxa; aquí penses que alguna cosa devem haver fet bé"

‘Pillion’

Harry Lighton (Estrena: 6/3/2026)