40 anys dels Goya: un palmarès ple de grans triomfs, amargues decepcions i tot el que hi ha al mig

Glòria per a ‘Mar Adentro’, menysteniment per a ‘Alcarràs’

Després de la gala d’avui dissabte, passi el que passi en el transcurs, el llargmetratge més premiat en tota la història dels Goya continuarà sent ‘Mar Adentro’, d’Alejandro Amenábar, que el 2005 va aconseguir un triomf aclaparador no només perquè va obtenir 14 estatuetes sinó també perquè va estar a punt de dominar totes les categories en què era candidata a premi, 15. També a punt del ple es van quedar en el seu dia les altres dues pel·lícules més recompensades fins ara: ‘Ay, Carmela’, de Carlos Saura, que el 1991 va rebre 13 dels 15 trofeus a què aspirava, i ‘La societat de la neu’, de J.A. Bayona, que fa dos anys va bescanviar les seves 13 nominacions per 12 guardons.

En tot cas, els annals dels Goya estan plens de títols que, malgrat acumular candidatures, van acabar carregant amb l’etiqueta de perdedors. ‘Grupo 7’, d’Alberto Rodríguez, va arribar a la gala del 2013 amb 16 nominacions que només van resultar proporcionar-li dos premis, els mateixos que el 2020 es va emportar ‘La trinchera infinita’, dirigida pel trio Garaño-Arregi-Goenaga, malgrat aspirar a ni més ni menys que 15. ‘Magical Girl’, de Carlos Vermut, havia guanyat la Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià del 2014 abans d’aconseguir tan sols un dels set Goyas a què aspirava –millor actriu protagonista per a Bárbara Lennie–, i ‘Hable con ella’ també va obtenir només un guardó de set de possibles a la gala del 2003, només unes setmanes abans de guanyar l’Oscar al Millor Guió Original. Al seu director, Pedro Almodóvar, encara li va anar pitjor el 2022 quan ‘Madres paralelas’ no va guanyar cap dels vuit premis a què optava.

No obstant, si busquem els greuges més grans causats per les decisions dels votants de l’Acadèmia de Cine, pensem en dues dades: ‘Alcarràs’, de Carla Simón –Os d’Or a la Berlinale–, no en va aconseguir ni un sol dels 11 trofeus a què aspirava a la gala del 2023; i cap dels set primers llargmetratges estrenats comercialment per Albert Serra, aclamats i premiats arreu del món, va aconseguir sumar ni tan sols una candidatura als Goya. Aquest any, gràcies a ‘Tardes de soledad’, el de Banyoles ha posat fi a aquest menysteniment.

Millor direcció, duel entre Almodóvar i León de Aranoa

Segons l’estadística, el cineasta que millor ha rendit en la categoria de Millor Direcció és Fernando León de Aranoa, guanyador del guardó tres de les quatre vegades que va ser nominat; Almodóvar també ha obtingut el premi per triplicat però, ja que ha sigut candidat en 12 ocasions, es podria dir que el seu nivell d’efectivitat és notablement menor si no fos perquè, d’altra banda, el manxec ha dirigit quatre llargmetratges guanyadors del Goya a la Millor Pel·lícula i el madrileny, en canvi, únicament dos. Rodrigo Sorogoyen només ha necessitat ser nominat en dues ocasions a la Millor Direcció per emportar-se el guardó en dues ocasions, mentre que Amenábar, Fernando Trueba i Isabel Coixet sumen el seu mateix nombre de victòries però no de nominacions: cinc respectivament en el cas d’ells, sis en el d’ella.

L’historial d’Icíar Bollaín en la categoria és el mateix que el d’Alberto Rodríguez, cinc nominacions i una sola victòria, i la llista de directors nominats al guardó en tres ocasions però mai premiats inclou tots aquests noms: Gracia Querejeta, Emilio Martínez Lázaro, Montxo Armendáriz, Benito Zambrano, Agustín Díaz Yanes, Manuel Martín Cuenca i l’equip format pels citats Garaño i Arregi. Menció especial en aquest epígraf mereixen José Luis Guerín –cineasta essencial però mai candidat en aquesta categoria– i Pablo Berger, de qui els acadèmics no van considerar que mereixés aquest premi el 2013 mentre que sí que recompensaven el seu segon llargmetratge, ‘Blancaneu’, no només amb el Goya a la Millor Pel·lícula sinó també amb nou guardons més. Estrany.

Maura i Forqué, pòquer de Goyas

De moment, Carmen Maura ha guanyat quatre goyas a partir de sis nominacions, mentre que Verónica Forqué va obtenir el mateix nombre de premis però només cinc candidatures; elles dues són les més reconegudes al llarg de la història dels Goya en categories interpretatives femenines. Després de ser nominada 14 vegades, Penélope Cruz ha aconseguit tres estatuetes, les mateixes que Candela Peña, aspirant en vuit ocasions, i Emma Suárez, aspirant en set. Laia Marull també ha guanyat tres Goyas fins ara, però ella només ha necessitat tres candidatures per a això; això sí que és un ple. En canvi, les 11 nominacions de Maribel Verdú només han resultat en dos guardons, i Victoria Abril únicament en té un després de nou.

La llista d’actrius sense Goya és igual d’il·lustre. Verónica Echegui mai es va emportar el premi per la seva feina davant la càmera –el va guanyar en una ocasió com a curtmetratgista– malgrat ser aspirant a ell en quatre ocasions, i Ana Belén es va quedar a les portes de guanyar el guardó el mateix nombre de vegades abans de rebre el Goya d’Honor el 2017. Quan va obtenir la seva pròpia estatueta honorífica el 2021, per la seva banda, Ángela Molina ja s’havia quedat nominada i sense premi en cinc ocasions, mentre que tant Concha Velasco com Marisa Paredes van ser homenatjades amb la seva després de sumar dues nominacions i cap victòria. La llista d’intèrprets que encara esperen el seu moment després de tres nominacions inclou Najwa Nimri, Inma Cuesta, Loles León, Silvia Abascal i Verónica Sánchez. També a Ángela Cervantes però, en virtut de la nominació aconseguida pel seu treball a ‘La furia’, ella podria abandonar-la aquest dissabte.

De la Torre, el més nominat; Bardem, el més premiat

Notícies relacionades

Estètica ‘Lux’ i moda ‘cowboy’ entre els assistents de la 080: «El sector és difícil, per això em vaig ficar en el transvestisme»

Accessos i obertura de portes del Palau Sant Jordi de Barcelona per al segon concert ‘Lux Tour’ de Rosalía aquest dimecres

Cap altre actor espanyol té en el seu historial tants premis Goya en categories interpretatives masculines com Javier Bardem, sis, però ell no és qui més vegades ha figurat com a candidat en alguna; les seves 11 nominacions són superades per les 13 acumulades fins ara per Eduard Fernández, que compta amb quatre premis, i sobretot per les 15 d’Antonio de la Torre, de les quals només dos li van proporcionar guardó. Tant Juan Diego com Luis Tosar tenen tres Goyas, però l’un va arribar a sumar 9 nominacions i l’altre, de moment, ja en porta una més; els personatges de Fernando Fernán Gómez també li van proporcionar tres d’aquests bustos, però ell a més en va guanyar dos més com a guionista i un més com a director. Entre Javier Gutiérrez i Javier Cámara es dona una cosa semblant a un empat tècnic: sis nominacions, dos premis.

L’Acadèmia ha deixat molta més atenció a tots ells de la que mai va dedicar al gran Agustín González, que va morir després d’aconseguir quatre nominacions i cap estatueta, ni tan sols l’honorífica; el no menys gran José Luis López Váquez, en canvi, sí que va veure reconeguda amb el Goya d’Honor una carrera durant la qual mai va ser nominat i les grans fites del qual, en tot cas, van precedir en el temps a la creació dels premis. Tant Imanol Arias com Sergi López continuen sense tenir l’estatueta a la seva vitrina personal després d’aspirar quatre vegades a ella, mentre que els excepcionals actors de repartiment José Luis Gómez i Luis Callejo, que tampoc l’han obtingut encara, han sigut candidats tres vegades cadascun. A Gómez, que en unes setmanes compleix els 86, fa anys que li toca el Goya d’Honor.