De les Mama Chicho a ‘La isla de la tentaciones’
La Telecinco dels anys 90, que va copiar l’estil de la seva germana italiana auspiciada per Silvio Berlusconi, va ser una autèntica revolució. Durant els 35 anys que porta de vida, ha sigut una cadena irreverent, excessiva, transgressora, polèmica i, sobretot, popular.
Parlar de Telecinco és parlar d’una manera d’entendre la televisió: com a xou i pur entreteniment. Des que va néixer, el 1990, molts recorden mítics programes de la que es definia com La cadena amiga. Pionera a importar fenòmens com ara Gran hermano, en aquests 35 anys ha sigut irreverent, excessiva, transgressora, polèmica i, sobretot, popular. Després de regnar en les audiències, fa un temps que està immersa en una greu crisi.
LA DESIMBOLTURA COM A BANDERA.
La Telecinco dels anys 90, que va copiar l’estil de la seva germana italiana auspiciada per Silvio Berlusconi, va ser una autèntica revolució. Davant la llavors tan políticament correcta TVE, va apostar pel color, l’humor gamberro i la llibertat creativa. Programes com VIP, Tutti Frutti, ¡Ay, qué calor!, El gran juego de la oca, El informal, CQC, La quinta marcha, Hablando se entiende la basca, Telecupón, Moros y cristianos i La máquina de la verdad li van donar un to divertit i provocador. Encara que ara et pugin els colors a la cara amb algunes de les seves imatges. Hi podies veure des dels balls de les Mama Chicho i les Cacao Maravillao fins a Jesús Gil al jacuzzi amb noies en biquini (Las noches de tal y tal) i Bertín Osborne espaterradíssim fent de Cupido (Contacto con... tacto).
Pepe Navarro primer (Esta noche cruzamos el Mississippi) i Xavier Sardà després (Crónicas marcianas, que es va estrenar el 1999) van convertir la nit en territori salvatge i van llançar a la fama personatges com La Veneno i Tamara (avui rebatejada Yurena) i van provocar que al públic se li enganxessin els llençols al matí següent, quan María Teresa Campos feia el seu magazín Día a día. Aquells anys l’audiència va disfrutar de les patacades de Pressing Catch i Humor amarillo, i de sèries com Médico de familia, Periodistas, Al salir de clase, Sensación de vivir, Twin Peaks i Campeones.
L’ERA DEL ‘REALITY’.
Amb el canvi de segle va arribar "l’experiment sociològic", segons Mercedes Milá, de Gran hermano, tot un terratrèmol televisiu. La primera tancada de concursants anònims va paralitzar Espanya, que va viure amb intensitat els primers amors, drames i edredonings de la casa de l’ull que tot ho veu. Les audiències no només van ser estratosfèriques, sinó que el pare dels realities va canviar per sempre la manera de fer televisió. A partir d’allà, Telecinco va trobar una mina d’or en la telerealitat, mentre es refermaven els programes del cor, amb els desenfadats Aquí hay tomate i Salsa rosa.
Aquells anys la cadena va estrenar A tu lado, Supervivientes: expedición Robinson, Hotel Glam, La casa de tu vida, La noria, Tú sí que vales i Mujeres y hombres y viceversa (gran fàbrica de personatges per a l’univers Mediaset), i alguns que encara segueixen, com El programa de Ana Rosa, ¡Allá tú! i Pasapalabra (que va començar a Antena 3, on va tornar després de passar per Telecinco).
La dècada també va ser una edat daurada per a la ficció espanyola amb títols com Hospital Central, Cámera café, Los Serrano, Aída, Yo soy Bea, La que se avecina, El comisario i 7 vidas (tot i que aquestes dues últimes es van estrenar el 1999).
EL FENOMEN ‘SÁLVAME’.
Tot i que els realities (GH, GH VIP, Supervivientes) van seguir en l’ADN de la cadena, la dècada la va marcar Sálvame, que es va convertir en l’eix vertebrador de la graella. Estimat i odiat a parts iguals, el programa va definir una manera de fer crònica social i va convertir els seus col·laboradors (Belén Esteban, Kiko Matamoros, Kiko Hernández...) en protagonistes del xou, amb les seves històries nodrint, també, continguts d’altres espais de la cadena. Si no coneixies els personatges, no podies seguir el fil de cap dels programes, ja que la cadena va crear un ecosistema propi. La ficció pàtria va proposar amors impossibles a Sin tetas no hay paraíso i El Príncipe, i van debutar formats que tindrien molt recorregut, com La voz. Telecinco dominava les audiències, tot i que es començava a parlar de desgast.
Notícies relacionadesNOVA ETAPA I CRISI.
El sonat tancament de Sálvame, que va tenir lloc el juny del 2023, va marcar el final de tota una era televisiva. Sense el liderat d’audiències, La isla de las tentaciones ha sigut l’últim gran èxit viral de la cadena, amb el fenomen Montoya com a exponent. Sense oblidar tampoc el tsunami que va provocar la docusèrie de Rocío Carrasco. Els xous Socialité, Viva la vida, Ya es mediodía, Vamos a ver, El tiempo justo, Fiesta, De viernes i Bailando con las estrellas han anat configurant la graella, on s’han mantingut espais veterans com El programa de Ana Rosa, Supervivientes, GH i Got talent i s’han recuperat clàssics com ¡Allá tú!.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Iria Domínguez, psiquiatra y presidenta de ACPSM: "La societat no ens permet parar, si pares et quedes al marge”
- Alcaraz: "Ferrero i jo continuem sent amics. Hi ha bona relació"
- Al-Attiyah fulmina el somni de Roma i sentencia el Dakar
- El Barça naufraga en una nit calamitosa sense atac ni defensa
- Vermut i plebiscit per a Florentino i per al vestidor
