Misteriosa i suggerent

Potser el cineasta contemporani amb la filmografia més variada, el francès François Ozon, afronta el repte d’adaptar L’estrany, d’Albert Camus. Té sentit que el director d’A la casa (2012) porti al cine aquest clàssic adaptat abans per Luchino Visconti. Per diverses raons.

La primera, l’estreta relació d’Ozon amb la literatura i la paraula: ha adaptat textos aliens, ha pensant els processos creatius literaris i ha reflexionat en part de la seva obra sobre les paraules i la seva relació amb les emocions i les idees que suposadament comuniquen. La segona, la seva atracció per les personalitats misterioses, difícils de desxifrar. I una tercera, la forma en què en algunes de les seves pel·lícules ha explorat el contrast i el conflicte entre l’individu i el que es pressuposa d’ell.

D’alguna manera, tenia tot el sentit que Ozon portés al cine aquesta història de Meursault (Benjamin Voisin), jove reservat i silenciós que comet un crim inexplicable a Algèria als anys 30. Rodada en blanc i negre (fotografia de Manuel Dacosse) i estranya en el seu diàleg entre la sobrietat i la sensualitat, la seva adaptació sosté el profund misteri d’un individu aparentment vulgar mitjançant la gran interpretació de Voisin i abundants (i suggerents) idees de direcció i posada en escena.

Notícies relacionades

Canvi de paradigma en el futbol femení

Estopa i Chenoa presentaran les Campanades a RTVE

‘El extranjero’ .

François Ozon (19/12/2025)