Foscor i rebel·lia

"Però totes les meves obres tenen en comú la pressió i les situacions límit, difícils i complexes, a les quals enfronto els meus personatges. M’agrada veure com resolen aquests conflictes", destaca Takahashi. "Si jo hagués d’enfrontar-me a aquestes situacions límit que descric, crec que el pitjor que podria fer és no fer res. Em rebel·laria, no deixaria que la situació m’arrossegués, no deixaria d’intentar trobar una sortida", assegura.

Tabú i vergonya

Com fa el protagonista de Jumbo Max, farmacèutic amb un problema de disfunció erèctil que aconsegueix trobar un medicament per pal·liar-la. "Ell és un antiheroi, un individu calb, poc afavorit... un perfil que el distingeix. Tracto un tema encara molt tabú, perquè és una cosa incapacitant per als que la pateixen, no en parlen perquè estan traumatitzats i senten vergonya –explica el mangaka–. Volia mostrar el patiment del personatge, perquè, igual que la disfunció erèctil, els que tenen malalties mentals o traumes per maltractaments infantils no en parlen i són invisibilitzats. Volia fer una història d’amor i respecte".

En Jumbo Max, continua Takahashi, "el debat està en si es pot ser feliç sense sexe. La resposta és ¡sí, per descomptat!". Tot i que afegeix entre rialles: "Als joves els dic que quan arribin als 50 ho sabran, però, mentrestant, que aprofitin, ¡que això s’acaba!". També somriu sorprès que qualifiquin les seves històries d’ombrívoles i pertorbadores. "No dibuixo manga per a nens ni per a tots els públics, que quedi clar. Només reflecteixo el costat fosc de la gent".

O el costat fosc de la història en el cas de NeuN. "És natural preguntar-se què hauria passat en la història si Hitler hagués tingut fills, però crec que res hauria canviat. Per allunyar-me de la descripció històrica del nazisme, vaig posar els meus personatges en una fugida al límit i vaig buscar l’atenció del lector amb un relat d’impacte de clons fills de Hitler, una relectura de fantasia que fes reflexionar –explica–. Però després vaig descobrir que jo mai hauria pensat en una cosa tan impactant com el plantejament en clau d’humor d’una pel·lícula alemanya (Ha vuelto, 2015), que ressuscita Hitler en l’època actual, fent els seus speeches en un programa de televisió. Una part del públic es riu d’ell, però l’altra respon apassionadament. El seu magnetisme convenç les masses i crea nous addictes al nazisme. El nazisme està arrelat en el pensament i la societat, és atemporal, i avui té la mateixa vigència que en l’època de Hitler".

Takahashi se sincera sobre la seva època de rebel·lia en la rígida societat japonesa de llavors. "¡Era la joventut dels 80! A aquesta edat sents ràbia i necessites donar-li sortida. I en la cultura del Bosozoku s’estilava trucar les motos i anar a fer el torracollons. ¡Ens sentíem invencibles! Haver format part d’aquella banda de carrer era una cosa mal vista. Però necessitava explicar el que havia estat guardant en secret i ho vaig reflectir en Detonation Island. Faré un espòiler: les escenes en què moren dos dels meus amics són 100% reals. Les tinc gravades d’aquell dia. No pots dibuixar una cosa així si no ho has vist. Va ser la meva manera d’homenatjar la memòria dels meus companys. Ho vaig entendre el dia en què vaig trobar un amic de la banda de motards, no recordo si en un casament o un funeral, i vaig veure la seva brillantor als ulls mentre recordàvem batalletes del passat. Érem sis. Vaig entendre que havia passat prou temps per explicar-ho. Havia d’explicar aquella història, perquè sentissin orgull d’haver estat en aquell grup".

Notícies relacionades

‘La casa del diablo’ i els assassinats satànics

A favor i en contra de deixar Eurovisió

Màgia amb les guitarres

Guitar Shop Rosie també té alguna cosa de passió autobiogràfica. Pren el nom de la botiga de reparació de guitarres que porten dos germans, fans d’AC/DC i del rock, com el sensei. "Estan inspirats en gent que conec que fa màgia amb les guitarres. Cada guitarra de la història amaga una història al darrere, perquè una guitarra, encara que sigui cara o bona, no és l’important, sinó la persona que la toca. Aquest és el veritable missatge", afegeix.