De l’horror de Lovecraft al de la IA

Gou Tanabe adapta magistralment al manga les obres del pertorbador autor de ‘La crida de Cthulhu’. No descarta crear una història sobre la por a la intel·ligència artificial.

De l’horror de Lovecraft al de la IA
2
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Entrar al món de Gou Tanabe (1975) és fer-ho al del pertorbador i delirant univers d’horror còsmic de H. P. Lovecraft. Admet el sensei, un dels convidats estrella del Manga Barcelona, que se sent com "l’ànima bessona" de l’escriptor de Providence. "Tenim molt en comú, em fascinen, com a ell, els monstres, les coses i llocs antics i perduts, els llocs tristos...". Ha adaptat al manga, en molt negre sobre blanc, amb un estil més occidental, de manera gairebé obsessiva, i "molt fidelment", la majoria de les obres del mestre nord-americà del terror –de L’horror de Dunwich a A les muntanyes de la bogeria, passant per La crida de Cthulhu, totes a Planeta Cómic–. Però, explica, ho fa reflectint les seves pròpies pors. "Per a una escena d’El sabueso, em vaig endinsar de nit en un bosc per dibuixar el que sentia. Vaig passar por, em vaig emportar aquella sensació a casa i em vaig posar a dibuixar-la. I per al poble semiabandonat de L’ombra sobre Innsmouth, vaig anar a un deshabitat que hi ha al Japó on un abocament químic havia contaminat la zona i la població fa anys. Vaig fer fotos i el vaig dibuixar".

Tanabe admet haver tingut malsons al llegir i dibuixar les obres de Lovecraft. "Al despertar recordo figures fosques i haver passat por, sí". I, apuntant ja maneres, evoca "la por i la fascinació" que de nen li causaven els kaijus, monstres gegants japonesos estil Godzilla, i "els dimonis, les pel·lícules d’assassins i el gènere de terror". I ja de jovenet apuntava en direcció a una de les reflexions marca de la casa de Lovecraft: "A l’institut pensava molt en la insignificança de l’ésser humà respecte a l’univers".

Notícies relacionades

A les seves pàgines, una altra constant: la bogeria que s’apodera dels personatges, una transformació que Tanabe reflecteix en el traç del seu dibuix. "El mateix Lovecraft crec que va patir problemes mentals i és possible que volgués contribuir a donar visibilitat a la malaltia mental en una època en què encara era més tabú que avui", explica.

"És cert, el món actual està tan trasbalsat i boig, amb tants elements que escapen al nostre control i que provoquen terror, que podrien inspirar una obra com les de Lovecraft", assegura abans d’afegir: "No m’ho he plantejat i seria un repte, però crec que en un futur sí que m’agradaria crear una obra al voltant d’això, sobretot de la por al que és desconegut que implica la intel·ligència artificial. ¿Què és cert, què és fals, qui la controla...?". Terrors del segle XXI.