"Les xarxes no fan por, sinó l’ús que se’n fa"

En un sector com l’editorial en el qual costa destacar des de l’inici, començar una carrera mitjançant l’autopublicació s’ha convertit en una de les vies més habituals perquè els autors es donin a conèixer entre aquests lectors que aposten a cegues per escriptors novells a l’espera d’una oportunitat per brillar. D’aquest món han crescut autores espanyoles que avui dia són best-sellers com Lucía Cerezo (Imperio de fuego azul) o Alice Kellen (Llévame a cualquier lugar). Per a aquesta tardor, Eva Mayro (Valladolid, 1996) es disposa a afegir-se a la llista i a conquerir un exigent públic young adult amb Latidos, un idil·li paranormal d’estètica gòtica amb caires fantàstics.

En un moment crític com la pandèmia de la covid-19, l’autora va llançar la seva primera novel·la autopublicada i va saber estar en el moment i al lloc, tot i que fos pura casualitat. Va ser una etapa en la qual, admet, potser va resultar més fàcil que els lectors s’animessin a descobrir veus noves. "Acaba sent molt gratificant quan els primers lectors s’atreveixen a llegir-te sense conèixer-te i sense tenir garanties del que oferiràs", confessa en una entrevista amb aquest diari. I, amb els anys, va continuar construint la seva carrera fins a cridar l’atenció d’una editorial. Perquè el seu desig, recalca, era clar: que algú cregués no només en ella, sinó també en la seva història i en la manera de transmetre-la, i que la seva novel·la pogués estar en llibreries a l’abast de tots.

Una ‘influencer’ víctima de xantatge

Aquest desig va acabar complint-se. I és que la proposta de Montena va arribar, curiosament, en part a cegues, ja que Latidos no havia sigut autopublicat prèviament. La seva editora la va descobrir gràcies a un romantasy –del subgènere que està ara en ple auge– que Mayro tenia escrit però que es va quedar sense publicar, i ràpidament van apostar per la seva capacitat de crear històries.

La novel·la amb què Mayro ha debutat (editorialment parlant) aquest octubre presenta una característica ideal per a la data amb ecos inevitables de Crepuscle de Stephenie Meyer perquè "qualsevol que escriu aquest gènere el té de referent de manera inconscient", admet. Però més enllà de l’estètica de Latidos, la novel·la cerca més enllà del paranormal i dialoga directament amb problemàtiques molt més actuals com són els perills de les xarxes socials, l’exposició digital i les tensions familiars d’una protagonista influencer.

Aquesta barreja entre el quotidià i la crítica social, entre el fantàstic i el paranormal, s’intercala amb la mateixa naturalitat que incorpora un missatge sobre l’exposició dels menors a xarxes socials. "Soc mare, i les xarxes socials no em fan por però sí l’ús que se’n fa", explica l’autora, que aprofita la història per llançar aquesta reflexió a la seva novel·la. En ella, la Vega ha crescut en un entorn tòxic en el qual la seva pròpia mare només la concep com una font d’ingressos a través de col·laboracions digitals, i és des d’aquesta inquietud i inseguretat on neix la crítica que travessa Latidos.

Notícies relacionades

Fascinació pel Robin Hood del segle XXI

Liceu Opera+ avança cap a un estríming de cine

"Cal crear consciència per protegir el menor", diu Mayro, una afirmació que, més que una advertència funciona com un mirall sobre el debat actual. Perquè parlar d’exposició digital implica assumir que ja no n’hi ha prou amb supervisar les pantalles sinó que cal adoptar una protecció extraordinària si hi ha menors. L’autora insisteix en aquesta "consciència" com un primer pas, gairebé com un gest de responsabilitat col·lectiva i com un recordatori que el simple acte de publicar, compartir o viralitzar-se té les seves conseqüències. I és allà on s’obre el flanc més polèmic: ¿qui ha de (i pot) protegir el menor en un entorn que premia l’exposició constant?

No obstant, intercalar un missatge de conscienciació actual amb una història paranormal i personatges moralment grisos era potser un dels reptes més grans que l’autora va afrontar com un desafiament interessant: "Em vaig sentir completament lliure, i vaig arribar a disfrutar provocant que el lector pateixi una mica. Mantenir aquesta línia fina va ser el més divertit", explica.