El punk explicat als votants de 18

La cançó que Vox és "el nou punk" convida a encetar una pausa per a la reflexió. A veure, ¿punk? Sembla que la boutade funciona si et quedes només amb l’esmalt que cobria aquella insurrecció de 1977: una idea vaga de radicalisme, de xoc contra l’establishment. Encara que sigui des del flanc diametralment oposat. Bé, Johnny Ramone era fan de Reagan (però no els seus companys de Ramones) i, anant més lluny, la imatgeria nazi va ser utilitzada com a provocació o recurs dramàtic per Sex Pistols i Joy Division. Fins i tot David Bowie va tenir idil·lis totalitaris purament estètics (molt breus).

Però com que, segons assenyalen les enquestes, la quitxalla que ve sembla sentir-se interpel·lada per aquest eslògan, és pertinent recordar què va ser i què representa el punk, una tendència que es va assentar des del començament en l’antiautoritarisme i en el rebuig de les jerarquies i dels dogmes ideològics. Els partits d’extrema dreta encapçalen el contrari: lideratges durs i poca cintura davant les discrepàncies i les minories. El punk va ser una esmena al rock com a show business i espectacle, i va fomentar el fes-ho tu mateix i l’aparició d’estructures indie. Vox desprèn cert perfum obrer i antielitista, però és favorable a rebaixar impostos a les corporacions, una política que ja sabem a qui perjudica més: aquests jovenets de classes subalternes que diuen que estan disposats a votar-los.

Notícies relacionades

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

Pop agredolç i esplendor exòtica

El desenvolupament històric del punk encarna la bombolla de tendències que més crispen els fans del senyor Abascal: antiracisme, feminisme, drets LGTBI, animalisme... Ha registrat branques dretanes, sí, com una part del moviment skinhead i Oi!, minoritàries. Punk és The Clash, amb el seu cançoner mestís i contra els imperialismes, i les invectives hardcore antidogmàtiques de Dead Kennedys. I punk és Kortatu i Negu Gorriak, grups que canten en basc i són favorables a la independència d’Euskal Herria. Tot molt Vox, sí, aquest partit que invoca els valors tradicionals i alhora parla d’abolir comunitats autònomes.

És un èxit d’aquest grup haver ressignificat la paraula punk en benefici seu, sí. Però no ens escandalitzem. Més aviat seria oportú pensar què s’ha fet malament en certs temes molt sensibles, en el mainstream polític i en certa esquerra que, de vegades, ha llançat el noi de 16, 17 o 18 anys als braços de Vox: podem preguntar-nos què sentirà la criatura quan llegeix a la xarxa social X un fil molt seriós d’una famosa eurodiputada en el qual afirma que "tots els homes són violadors en potència".