El ‘romantasy’ trepitja fort

Fins fa uns mesos, la paraula romantasy a penes sonava fora dels cercles més actius a les xarxes socials, un terme de nínxol que identificaven sobretot els nadius digitals acostumats a consumir contingut literari a TikTok o Instagram. Avui, no obstant, aquesta etiqueta ha deixat de ser marginal per obrir-se camí en llibreries i catàlegs editorials. I el que en aparença no era més que un encreuament entre fantasia i idil·li s’ha convertit en un dels fenòmens editorials més poderosos, encapçalat amb títols com per exemple Alas de sangre (Planeta), de Rebecca Yarros, o la més recent Rose in chains (Crossbooks), de Julie Soto, marcant el ritme d’un subgènere que va guanyant adeptes.

El fenomen, que va començar temps enrere però que es va potenciar arran de la pandèmia i les xarxes socials enfocades a la lectura, ha canviat les regles del joc. I la gran novetat, per a sorpresa de molts, és que ha sigut majorment potenciat per un públic jove que ha reconvertit l’experiència de llegir en alguna cosa més.

"Estan canviant tot el que és l’ecosistema del llibre. Necessiten evadir-se d’una realitat i no es queden únicament en la lectura, sinó que van més enllà", va il·lustrar ahir en la desena edició del Fòrum Edita Luisa Gutiérrez, directora editorial d’Edició General del Grupo Anaya, una cosa amb la qual van estar d’acord les altres ponents de la trobada, Sandra López-Barrantes, cap de Producte de Ficció de Casa del Llibre, i Elena Ramírez, directora de Ficció Internacional del Grupo Planeta.

En dades, el 2024 es van vendre més de 32 milions d’exemplars de novel·les catalogades com a romantasy, un augment en un 47% interanual. I únicament als EUA, se van facturar més de 610 milions de dòlars el 2024, davant 454 milions de l’any anterior, cosa que suposa un increment del 34% anual. A més, el subgènere acumula més de 700 milions de visualitzacions a TikTok.

Però per mirar d’esbrinar el perquè de la gran evolució de la lectura entre els més joves cal començar per entendre quins són els seus hàbits. Actualment, les xarxes són la manera de comunicar en la generació centennial, i aquesta dinàmica és la que ha sumat més d’un que sentia curiositat per aquestes novetats editorials de les quals tothom parlava. "Ara es comparteix amb una comunitat similar a una família el procés de pre, durant i postlectura. L’expositor és molt més gran", va remarcar López-Barrantes.

Un dels grans encerts del món editorial va ser, sense dubtar-ho, començar a oferir primeres edicions especials com Alas de sangre. L’afany col·leccionista es va fondre amb l’expositor mediàtic i l’èxit va ser tan descomunal que es va repetir la fórmula fins a arribar al punt que en el dia d’avui és més habitual trobar exemplars amb els cantells fumats en la secció romantasy de les llibreries que d’edició normal. "Amb el primer volum de Yarros teníem sols una màquina que podia pintar els cantells, ara quatre i n’incorporarem més", va revelar Ramírez.

No obstant, el preu és una de les crítiques més exigents de la comunitat. "Té uns costos i és un gran repte per a la indústria gràfica, perquè hem passat d’un cantell pintat a tenir il·lustracions molt detallades. És tot un repte mesurar-ne els costos per poder fer-ho", va lamentar, per la seva banda, Gutiérrez. Així mateix, va assegurar que un altre dels grans reptes és la diferenciació entre novel·les del gènere i no sobresaturar el mercat.

Notícies relacionades

El musical ‘Ànima’ s’instal·larà al Tívoli a partir del febrer

Lachlan Murdoch controlarà l’imperi mediàtic

Llegendes i criatures màgiques

Però ara que el romantasy s’ha fet notar, ¿cap a on va? Les tres professionals del sector van coincidir en el fet que no hi ha un final immediat del subgènere, ja que té dues bases fonamentals que no tenen límits per a la creativitat. D’una banda, amb l’idil·li es poden explorar infinitat de relacions i clixés; i d’una altra, la fantasia pot incloure milers de mons, llegendes i criatures màgiques..