La feminitat és un monstre

Com la dona que la protagonitza, d’expressió impertèrrita i que sembla sempre que estigui a punt d’esclatar a plorar o cridar, el segon llargmetratge de Dea Kulumbegashvili és una pel·lícula marcada per una aclaparadora desesperació. Com la primer, Beginning (2020), és un estudi de la feminitat perseguida a la Geòrgia rural: se centra en una obstetra amb una existència que transita entre els torns a la clínica de maternitat, que compleix amb gèlida professionalitat, el sexe urgent amb homes anònims a les carreteres rurals i els seus llargs viatges a llogarrets remots on practica avortaments de manera clandestina. Aquesta rutina ha tingut un cost considerable en la seva vida interior i en el seu propi sentit d’identitat –la directora ho manifesta mostrant-nos els esclats d’un monstre cobert de carn florida i en descomposició–, i el procés s’intensifica quan aquests fils de la seva existència comencen a entrellaçar-se.

April avança exhibint la capacitat de generar tensió pròpia d’un thriller, tot i que defugi els artificis narratius convencionals i afavoreixi escenes llargues, estàtiques i minuciosament enquadrades que generen drama plantejant un xoc entre el que veiem i el que no. I, en el procés, mentre contempla diferents identitats i desitjos femenins sota amenaça, aconsegueix ser alhora una obra d’increïble rigor i asfixiant severitat i, alhora, una pel·lícula dotada d’immensa empatia i absolutament devastadora.

Notícies relacionades

Duki, un diable generós amb les claus del Sant Jordi

El comte de Montecristo

‘April’

Dea Kulumbegashvili (Estrena: 5/9/2025)