Diaris, records i realitats

La jove Marina que interpreta Llúcia Garcia, l’àlter ego de Carla Simón als 18 anys, viatja fins a Vigo a l’estiu de 2004 per conèixer la família del seu pare biològic. El que viu i experimenta allà amb els seus oncles, nebots i avis s’alterna amb les imatges de dues dècades enrere que restitueixen l’experiència de la seva mare, la relació amb el pare, la família, l’heroïna i la sida. La Marina llegeix les pàgines del diari matern, que, en realitat, és també un diari reconstruït, una ficció que parteix de la realitat: Simón ha escrit aquest diari a partir de les cartes que conserva de la seva mare.

Romería és la tercera entrega de la trilogia que la directora catalana ha dedicat als seus orígens amb una família i l’altra, la biològica i la d’adopció; tres films diferents que reparen la memòria individual i familiar. Es distancia, tant per ambientació i situacions com pel to, de la segona, Alcarràs, i connecta en moltes coses amb la primera, Estiu 1993, de la qual pot veure’s com una continuació 11 anys després. La nena d’aquell primer film es deia Frida. La noia del tercer, Marina. És el mateix: totes són Carla enfrontades a unes vivències, generalment d’aprenentatge i coneixement, que són, adaptades al relat cinematogràfic, les de la realitzadora.

S’imposa en Romería un to més o menys naturalista i pròxim, però les repetides imatges que se’ns mostren d’un edifici molt alt a prop del mar, construcció que adquireix a poc a poc una rellevància gairebé mítica, ens avisen de la possibilitat d’un tractament diferent, el que s’apodera de l’última part de la pel·lícula, aquella que mostra en cru la tragèdia de tota una generació.

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Art, ignorància i protesta

‘Romería’

Carla Simón (Estrena: 5/9/2025)