L’audiollibre guanya mercat

El multitasking com a estil de vida ja és una realitat per a molts. I a mesura que el ritme de vida s’accelera, el temps per disfrutar d’una lectura pot disminuir. D’aquesta necessitat ha crescut la tendència –o una d’aquestes modes que torna– d’escoltar audiollibres per llegir quan no hi ha el temps per asseure’s amb una novel·la entre les mans i es passa a fer-ho mentre es condueix, es fan feines de casa, es passeja el gos o es va a la piscina.

Aquest any un total de 9,7 milions d’espanyols han escoltat almenys un audiollibre, segons l’últim informe d’Audible.es junt amb NielsenIQ sobre els hàbits d’escolta, dades que confirmen una tendència clarament a l’alça respecte als anys anteriors.

Tot i que el format sembla pensat per a la generació centennial, el seu origen es remunta al segle passat. De fet, va ser a principis del segle XX quan va sorgir el format, després que es comencessin a gravar els primers textos en fonògrafs, però no va ser fins als anys 30 quan se’n va impulsar l’ús amb el programa Talking Books de la Biblioteca del Congrés dels EUA, dirigit a persones amb discapacitat visual.

Després, l’auge va arribar als anys 90 amb l’expansió dels CDs, els reproductors MP3 i les biblioteques digitals, i ha sigut en els últims cinc anys –gràcies a plataformes d’escolta com Audible o Storytel i el seu model de subscripció mensual– quan l’audiollibre ha acabat de consolidar-se com un format global, i ha arribat a conquerir un 19,7% de la població espanyola.

I el fenomen no és exclusiu d’Espanya. El 2024, el mercat global de l’audiollibre va superar els 7.500 milions d’euros i es projecta que arribi als 26.410 milions el 2030, amb una taxa de creixement anual del 26,2% entre el 2025 i el 2030, segons un informe de Grand View Research. Aquest augment vindrà de la mà de la transformació digital i la intel·ligència artificial impulsada per un interès creixent en el públic més jove, que prefereix l’experiència auditiva.

Però ¿és el mateix escoltar que llegir? Des de la plataforma d’Audible asseguren que no. "No són activitats excloents, sinó complementàries, i els audiollibres fan que la literatura sigui més present i accessible en el dia a dia de moltes persones". Així ho corroboren les dades de l’estudi, que assenyala que el 55% ha escoltat novel·les que ja havia llegit anteriorment i que el 52% ha llegit llibres descoberts en format àudio. A més, també un 57% després d’escoltar el llibre s’ha decantat per comprar-lo en format físic.

"Aquest format es consolida com una manera d’accedir a les històries quan llegir no és possible, i es reforça així el vincle amb la lectura", detallen. I una de les claus de l’èxit està en treballar amb els millors professionals del sector (actors, tècnics, productors, enginyers de so, entre d’altres) per assegurar-se que cada contingut està a l’altura de les expectatives i que no quedi curt davant el format clàssic. "La qualitat captiva, i això genera fidelitat", asseguren recalcant també que la col·laboració entre Audible i Dolby Atmos redefineix la manera d’escoltar amb experiències d’àudio realment immersives.

Entre els clients, també és aquest component el que marca la diferència. En el cas de María, una jove de 25 anys i consumidora d’Audible, prefereix gaudir de les novel·les en versió física però es decanta per escoltar els audiollibres en moments concrets, com quan està conduint o passejant el gos a la nit: "Trigo mitja hora a arribar a la feina, i en comptes d’escoltar música em llegeixo tres capítols", explica. "És una alternativa perquè està narrat com si ho estigués llegint jo mateixa o com si estigués escoltant els pensaments dels personatges en una pel·lícula", afegeix.

Diversitat de gustos

Notícies relacionades

El cine Phenomena tanca el dia 15 per reformes fins al 2026

La reina Camil·la va ser víctima d’un episodi d’agressió sexual

Els audiollibres més escoltats aquest any reflecteixen la diversitat de gustos entre els oients: Alas de ónix, de Rebecca Yarros, encapçala les llistes del gènere fantàstic; Apocalipsis Z, de Manel Loureiro, domina en novel·la negra; i Por si un día volvemos, de María Dueñas, lidera en històrica.

Però més enllà del contingut i el títol del llibre, un dels factors més importants per tenir en compte és la connexió amb el públic. "El secret està en conèixer bé l’audiència i adaptar les històries al que esperen i volen escoltar", assenyalen des d’Audible. Per aconseguir-ho, col·laboren també amb influencers, creadors de contingut i altres professionals de la indústria que acosten el format a noves generacions. En el cas d’Apocalipsis Z: El principio del fin, les veus que han donat vida a la història són les dels actors Javier Rey (La última nochen en Tremor) i Maggie Civantos (Vis a vis).