Bob Odenkirk, de picaplets a ‘action hero’ d’humor

L’actor i exguionista que va triomfar a la televisió com l’advocat de ‘Breaking bad’ i ‘Better call Saul’ torna a la comèdia de patacades amb la segona entrega de l’inesperat èxit ‘Nadie’.

Bob Odenkirk, de picaplets a ‘action hero’ d’humor
4
Es llegeix en minuts
Quim Casas

De l’escriptura a l’actuació. De ser el brillant secundari d’una sèrie a convertir-se en l’estrella absoluta del seu spin-off. Així ha recorregut pacientment el nord-americà Bob Odenkirk (Berwyn, Illinois, 1962) el camí fins a arribar a un mesurat estrellat a la televisió i fer després el salt al cine interpretant un personatge que ningú hagués imaginat que podia interpretar: ni més ni menys que un action hero, tot i que ungit de bastanta ironia i no menys broma.

En la recta final dels anys 80, Odenkirk estava en plantilla a Saturday night live en qualitat de guionista. I no va parar d’escriure esquetxos, uns d’utilitzats, d’altres no. No és fàcil la vida d’un escriptor de comèdia al servei d’un programa tan exigent com el creat per Lorne Michaels fa mig segle. Imaginar enginyoses píndoles humorístiques perquè les despatxessin talents com Dana Carvey, Chris Farley, Mike Myers, Janeane Garofalo, Adam Sandler i Phil Hartman (alguns dels membres de l’equip estable en aquelles temporades), i fer-ho a més en el termini de cinc dies, havia de ser altament estressant.

Va coincidir el 1989 amb Ben Stiller, que va formar part del repartiment de SNL durant un mes. Tots dos van congeniar i, tres anys després, Odenkirk escrivia guions i interpretava diversos personatges a The Ben Stiller show, una sèrie curta creada junt amb Judd Apatow. Va fer els seus passos com a director amb diverses comèdies d’escassa repercussió, una de les quals, The brothers Solomon (2007), escrita i interpretada per un altre futur membre de Saturday night live, Will Forte, amb qui compartiria algunes escenes en l’esplèndida Nebraska (2013) d’Alexander Payne. La consciència d’una nova comèdia nord-americana, tant catòdica com cinematogràfica, estava forjada, i Odenkirk va ser present en el seu desenvolupament, tot i que en un segon pla.

El mateix que ocupava a Breaking bad (2008-2013), la inclassificable sèrie de Vince Gilligan per a la qual Odenkirk no va escriure ni una sola línia de diàleg però a la qual va brindar les seves prestacions actorals, d’una comicitat única i soterrada. El seu personatge, el picaplets Saul Goodman, utilitza els seus antics contactes al món criminal de la zona d’Albuquerque i es converteix en rudimentari consigliere de la parella protagonista i el seu negoci de metamfetamina.

Sense ser un robaescenes, perquè la resta del repartiment també era d’altura, Odenkirk es va guanyar ràpidament un productiu espai en la sèrie. Tant, que Gilligan i el seu soci Peter Gould van intuir que tenia un relat propi. Així va néixer la sèrie Better call Saul (2015-2022), que barreja elements de preqüela i de seqüela de Breaking bad i recupera dos personatges secundaris més: Mike Ehrmantraut, cap de seguretat, investigador privat, exoficial de policia i sicari, tot en un, i el traficant Gus Fring, conegut també per la seva cadena de restaurants Los Pollos Hermanos.

Antiheroi hilarant

Si el Walter White de Breaking bad va modelar un dels més poderosos antiherois/malvats de la ficció televisiva nord-americana, el Jimmy McGill –nom veritable de Goodman– de Better call Saul va expandir el concepte, mostrant com un lletrat de pa sucat amb oli amb passat d’estafador acaba transformant-se en un influent advocat penalista sense càrrecs de consciència a les espatlles, a més, amb un germà que pateix hipersensibilitat electromagnètica –cosa que dona peu a moments delirants– i té la seva oficina a la rebotiga d’un saló de bellesa vietnamita.

Malgrat la fina ironia de l’actor i la seva permeabilitat per a contextos genèrics com a comèdia thriller i drama, era difícil imaginar que Odenkirk podria encarnar algú que reparteix cops de karate i dispara amb precisió una d’automàtica o un fusell. Nadie (2021) va ser tota una sorpresa. La seva carrera com a actor s’havia cenyit fins aleshores a personatges fugaços o rellevants en sèries –Seinfeld, Larry David, Weeds, Entourage, Fargo– i papers dramàtics en cine –és el pare de les quatre germanes de Donetes en versió de Greta Gerwig–, a més de l’advocat Saul. I de sobte... millor truca a Hutch Mansell, el tranquil pare de família que es converteix en una màquina de matar.

Acció justificada

El guionista de Nadie és Derek Kolstad, artífex de les pel·lícules de John Wick, de manera que la part d’acció està justificada. Odenkirk afegeix el seu impassible sentit de l’humor per atorgar-li a Hutch el seu caràcter diferencial en aquesta barreja d’acció i comèdia.

Notícies relacionades

El sentit de l’humor és més accentuat a Nadie 2, on Hutch Mansell veu la seva llar assaltada violentament, igual que li passava a John Wick, cosa que l’obliga a canviar d’aires amb el pretext d’unes vacances amb la família. Hutch porta a terme els seus treballs de sicari per saldar un deute milionari que té contret amb el crim organitzat, però la seva feina és la seva naturalesa.

Per aquesta raó, unes vacances a Plummerville, un molt hortera paradís turístic convertit també en ruta de la delinqüència, es convertiran en tot el contrari al que aspiren la dona i fills del protagonista. Sense Odenkirk als comandaments, la nova franquícia de Nadie no seria el mateix. Probablement, ni tan sols existiria.

Temes:

Humor Cine