Si fa no fa el mateix i sense objeccions

Bob Odenkirk, en una imagen de Nadie 2

Bob Odenkirk, en una imagen de Nadie 2 / Universal

1
Es llegeix en minuts

Si Nadie 2 existeix és perquè Nadie (2021), una fantasia sobre un antic esbirro al servei del poder reciclat en pare de família suburbana, va sortir molt rendible als seus productors i ara volen prolongar el negoci. I no només no té objeccions a l’hora de deixar clar que és el mateix, sinó que treu pit d’això, i converteix la barra a l’hora de calcar recursos visuals i narratius de la seva predecessora en qüestió de facècia. Ara com llavors, el seu protagonista –meitat John Wick meitat el pare d’Els increïbles– es veu irremeiablement embolicat en una successió de coreografies d’acció enginyosament caricaturesques; cap de les que aquesta seqüela conté arriba a la sola de la sabata la més memorable de la primera pel·lícula, situada en un autobús. En tot cas, la gran virtut de la saga continua sent el seu protagonista, el còmic Bob Odenkirk. Ambientada en un resort turístic, Nadie 2 s’esforça més per convertir la ultraviolència amoral en qüestió de comèdia, a parodiar el gènere a què pertany i a ser menys descaradament de mascles, i fingeix dir més coses sobre els conflictes familiars que ser un assassí a sou pot portar, però això no amaga el fet que té tanta capacitat per generar tensió com un anunci de cotxes, i a tot estirar tanta substància narrativa, psicològica i emocional com un vell episodi d’El equipo A.

Temes:

Cine