Guerra a Ucraïna

Totes les claus sobre la cimera d’Alaska: on i quan serà i quins temes tractaran Trump i Putin

Una trobada inèdita a Alaska entre els presidents dels EUA i Rússia revifa les expectatives de pau a Ucraïna i posa la històrica base militar d’Anchorage al centre del tauler geopolític

Directe | Última hora de la guerra d’Ucraïna i la cimera d’Alaska entre Trump i Putin

Trump y Putin en la cumbre de Helsinki, el 16 de julio de 2018.

Trump y Putin en la cumbre de Helsinki, el 16 de julio de 2018. / Anatoly Maltsev I EFE

4
Es llegeix en minuts
Jordi Pintado Morera

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg rus,Vladímir Putin,es reuniran aquest divendres a les 11.30 hora local (21.30 hores a Espanya) a Anchorage, Alaska. Diversos mitjans han informat que la trobada tindrà lloc a la Base Conjunta Elmendorf-Richardson (JBER, per les sigles enanglès), a petició de la Casa Blanca.

Es tracta d’una de les trobades bilaterals més rellevants dels últims anys, marcat per l’expectativa d’una possible pacificació del conflicte russoucraïnès i la preservació de la seguretat internacional. «Probablement sigui obvi per a tothom que el tema principal serà la resolució de la crisi ucraïnesa», va declararel conseller diplomàtic de Putin, Yuri Ushakov.

L’elecció del lloc no és casual. Respon a estrictes requisits de seguretat per allotjar els que probablement siguin els dos líders –juntament amb Xi Jinping i Narendra Modi– amb més poder d’influència al món. Tots dos compareixeran junts en una roda de premsa inèdita sota l’atenció dels focus internacionals.

Una base militar amb història

Els orígens de JBER es remunten a la Guerra Freda. La seva funció principal va ser, paradoxalment, contrarestar la Unió Soviètica mitjançant el desplegament d'armament lleuger i pesat. Avions de combat, sistemes de control de trànsit aeri i radars d’alerta primerenca formaven part d’un dispositiu dissuasiu davant l’enemic sistèmic dels Estats Units.

La base va ser construïda el 1940 i es va erigir com a punt crític de defensa aèria enfront de l'amenaça soviètica. Les seves capacitats militars van créixer al compàs de les tensions entre les dues potències, en paral·lel a les guerres subsidiàries a Àsia oriental a Corea (1950-53 ) i Vietnam (1959-75).

A la seva ubicació inhòspita s'afegia una gran importància estratègica respecte a l'URSS. El 1957, la base albergava centenars d'aeronaus d'intercepció, reconeixement i bombarders sota el comandament del Comando de Defensa Aeroespacial d'Amèrica del Nord (NORAD) i la Força Aèria dels EUA (USAF). Aproximadament 1.000 quilòmetres separen Anchoragedel punt més proper de la península asiàtica, a l'Estret de Bering. Un dels caçabombarders més produïts durant la Guerra Freda per l'exèrcit nord-americà va ser el F-4 Phantom II, capaç d'assolir una velocitat màxima de Mach 2,23 (2.585km/h). Aquest tipus d'aeronau podia assolir territori soviètic en menys de 25 minuts.

En l’actualitat, JBER no només continua sent operativa, sinó que n’ha reforçat la rellevància estratègica. Ambesquadrons de F-22 i F-35, amés de tropes àrtiques, continua sent el«guardià» dels EUA al Pacífic Nord i l’Àrtic, adaptant-se a les noves amenaces que, segonsla doctrina de seguretat nord-americana del Pivot to Àsia, es concentraran majoritàriament a la regió del Pacífic.

Alaska i la seva simbòlica importància

Des del seu descobriment per l'explorador danès Vitus Bering, Alaska va formarpart de l'Imperi rus durant més d'un segle. El 30 de març de 1867, Rússia va vendre el territori als Estats Units per 7,2 milions de dòlars (aproximadament 140 milions actuals). Així, des de la colonització, Alaska ha compartit gairebé la meitat exacta de la seva història amb els dos països.

Tot i que la trobada tindrà lloc en territori nord-americà –cosa que podria restar certa aparença d’imparcialitat–, la diferència en la distància entre Moscou i Washington respecte a Anchorage no és excessiva: 7.000 i 5.500 quilòmetres, respectivament

A més, la base militar es va consolidar durant el segle XX com a punt de trobada diplomàtica i militar entre els EUA i els seus aliats del Pacífic,com Japó, Corea del Sud o Austràlia. El 1971, el president Richard Nixon i l'emperador Hirohito es van reunir allí, en la primera visita d'un monarca japonès regnant a territori nord-americà.

Expectatives de pau

Les relacions entre Rússia i els Estats Units travessen un moment incert, tot i que el vincle personal entre els seus líders sembla caracteritzar-se per una admiració mútua. L’última reunió que van tenir, però, va ser el 2018 a Hèlsinki, en què Trump va augurar el començament d’«una extraordinària relació» que no ha donat els seus fruits més enllà de la retòrica.

Que tots dos mandataris aconsegueixin sintonia personal és probable, però no tant que aconsegueixin avenços significatius. El punt de fricció dependrà de si Trump decideix portar l’agenda ucraïnesa a Anchorage, tot i que Kíiv manté poques expectatives. «Putin no està interessat en un alto el foc ni en la supervivència d’Ucraïna, manté el seu ultimàtum i s’oposa a qualsevol garantia de seguretat per a Ucraïna. La qüestió clau és si Trump ho entén», va declarar Oleksandr Merezhko, president de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament ucraïnès.

Notícies relacionades

La reunió d’aquest divendres arrencarà amb una trobada cara a cara entre Putin i Trump en presència d’intèrprets i després seguiran les negociacions entre les respectives delegacions durant un dinar en presència d’un grup d’experts. Al finalitzar, tindrà lloc una roda de premsa per fer balanç, segons ha detallat l’assessor de Putin.

A més de la guerra d’Ucraïna, Moscou vol abordar la cooperació bilateral entre Rússia i els EUA, «inclòs l’àmbit economicocomercial».