Un violador surt avui de la presó "amb alt risc de reincidència"
Els serveis de tractament penitenciari mantenen que l’agressor, que ha complert 20 anys de condemna a Mas d’Enric, no està rehabilitat. El cas reobre el debat sobre com abordar la reinserció de delinqüents violents.

Entre el 20 de juliol i el 18 d’agost del 2005, Jamal Anin, veí del Prat de Llobregat, va violar dues dones, una a Gavà i una altra a Castelldefels. L’Audiència de Barcelona el va condemnar el 2007 per dos delictes d’agressió sexual, més un tercer per robatori amb intimidació, a una pena de 31 anys i mig de presó. El tribunal també va dictar que el condemnat les havia d’indemnitzar amb 20.000 euros pels danys físics i morals causats amb aquestes dues agressions sexuals a punta de navalla.
Després de complir prop de 20anys a la presó, el màxim permès per la legislació penitenciària, Anin, de 39 anys, sortirà avui de la presó de Mas d’Enric (Tarragona). Ho fa sense estar rehabilitat i amb un alt risc de reincidència, segons expliquen fonts policials a aquest diari. La situació ha activat les alertes, de manera que el pres podria ser objecte d’una discreta vigilància policial.
Protocol
Des del 2009 hi ha un protocol entre el Departament de Justícia i la Fiscalia Superior de Catalunya per a presos per delictes violents que accedeixen a la llibertat i acusen un elevat risc de reincidència, segons els serveis de tractament penitenciari que l’han avaluat durant el temps en què ha complert condemna. En aquests casos, s’alerta la fiscalia provincial perquè, si ho considera necessari, insti els Mossos d’Esquadra que adoptin mesurades respecte a l’exconvicte, com que hagi de comunicar el seu domicili o passar controls periòdics.
A més, també es contacta amb les víctimes perquè tinguin coneixement que el seu agressor ha sortit de la presó després de complir la condemna establerta. La Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima treballa, a través de les oficines d’atenció de la zona on resideixen les afectades, per aconseguir mecanismes extraordinaris de protecció si són necessaris.
En un cas similar ocorregut en els últims anys a Catalunya, en què un agressor de Lleida va ser excarcerat després d’acollir-se a una rebaixa de pena per la llei del només sí és sí, la fiscalia va instar els Mossos a fer un seguiment no invasiu de l’intern, que tenia en vigor una ordre d’allunyament de les seves víctimes.
La sentència de l’Audiència de Barcelona establia que Jamal Anin, marroquí i de llavors 20 anys, circulava amb bicicleta el 20 de juliol del 2005 pel passeig Marítim de Gavà quan va abordar una turista holandesa que estava de vacances. Després d’amenaçar-la amb una navalla, la va arrossegar fins a una zona d’arbustos i allí la va agredir sexualment, amb l’agreujant que li va retirar l’anell anticonceptiu. El tribunal va considerar que aquesta acció és "especialment vexatòria i evidencia més perversitat", perquè la "va posar deliberadament en risc d’embaràs".
La sentència indicava que, "en aquestes circumstàncies", l’atac "suposa un afront més enllà de l’ocasionat a la llibertat sexual de la dona", i per això determinava que el condemnat havia de complir la pena més alta de presó estipulada per al delicte d’agressió sexual.
Gairebé un mes després, el 18 d’agost del mateix any, l’agressor, amb la cara tapada, va abordar dues dones que havien sortit a passejar pel Canal Olímpic de Castelldefels. En va colpejar una, les va amenaçar amb una navalla i va ordenar que una d’elles es mantingués estirada a terra. A la segona dona la va agredir sexualment i la va ferir. Abans d’escapar, li va robar la bossa de mà. A conseqüència de la violació, la dona va patir estrès posttraumàtic, del qual va haver de ser tractada per especialistes mèdics i psicològics. L’ADN d’Anin coincidia amb el que es va detectar en les proves practicades a les dues víctimes.
Debat obert
Notícies relacionadesAra, 20 anys després d’haver entrat a la presó, el condemnat n’acabarà sortint sense haver-se penedit dels fets i amb risc de reincidir, segons els responsables del tractament penitenciari. De fet, a la presó, els condemnats per agressió sexual no estan obligats a seguir uns programes d’intervenció específics, sinó que aquests són voluntaris, fet que qüestionen les especialistes en violència sexual.
Quan s’accedeix a aquestes intervencions, educadors i psicòlegs socials treballen des d’aspectes motivacionals fins a autocontrol i estereotips i creences sobre les dones. Alhora, hi ha programes amb terapeutes especialitzats en centres oberts que atenen els exconvictes una vegada fora de la presó. Un estudi del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del 2023 apunta que els excarcerats per delictes relacionats amb la llibertat sexual registren una de les taxes de reincidència més baixes (el 5,3%). La pregunta que planteja aquest cas és com treballar la prevenció dels possibles reincidents, i més quan la rehabilitació no està acreditada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Successos La Guàrdia Civil rescata una dona que va caure d’una moto d’aigua a 3 quilòmetres de la costa de Badalona
- "Han deixat els pobles i la gent sols"
- "Vaig creure que no en sortiria amb vida"
- Feijóo denuncia la inacció del Govern davant la "crisi incendiària"
- Grècia, Portugal i els Balcans lluiten contra les flames en plena onada de calor