Una llegenda de la lluita lliure

Hulk Hogan és una llegenda de la lluita lliure professional i el cine va ajudar a consolidar la seva popularitat. Va morir ahir a la seva casa de Florida, als 71 anys, a causa d’una aturada cardíaca. Terry Gene Bollea, el seu nom veritable, no va ser un bon actor, sinó una presència. Tampoc va pretendre convertir-se en estrella del cine d’acció com ha sigut el cas d’altres practicants de la lluita lliure, Dwayne The Rock Johnson, Dave Bautista, John Cena, Gina Carano o, en el cine mexicà, Rodolfo Guzmán Huerta, el popular Santo, l’emmascarat de plata. La vida als quadrilàters li va deixar considerables seqüeles amb 10 operacions d’esquena, pròtesis de genoll i maluc i malalties diverses. Els analgèsics formaven part de la seva rutina.

Per raons més que òbvies, les seves primeres incursions cinematogràfiques i televisives van ser en films de boxa, Rocky III, o de força bruta i expeditiva, la sèrie El equipo A. El seu primer paper protagonista va arribar el 1989 amb Lucha sin límite, en què no feia altra cosa que interpretar-se a si mateix tot i que donés vida a un personatge de ficció. Potser el seu moment d’esplendor al cine va arribar amb Suburban commando (1991), film que es va poder veure al festival de Sitges d’aquell any i en el qual compartia repartiment amb Shelley Duvall i Christopher Lloyd. Va ser el millor dels intents per sortir de la seva imatge característica i parodiar-se una mica a si mateix, ja que interpreta un heroi interestel·lar que surt d’òrbita i s’amaga a casa d’una família californiana.

Títols com Mr. Nanny (1993), protagonitzat per un campió de lluita lliure contractat per un pare solter perquè es cuidi dels seus dos fills, desaconsellarien qualsevol a seguir en el cine. Però Hogan va persistir amb pel·lícules com Mentides molt arriscades (1996), paròdia del film amb Arnold Schwarzenegger Mentides arriscades, en què va encarnar un pare de família que té doble vida com a agent secret. La segona meitat dels 90 va ser la seva època més productiva, tot i que el gruix de les pel·lícules que va fer fossin directament per al mercat televisiu o de vídeo. Totes entre el múscul i la comèdia, sense gaire encert ni en l’un ni i en l’altre.

Notícies relacionades

Cayetano, entre les queixes i els milions

Bayreuth riu amb els ‘Cantaires’ de Wagner

Un vídeo porno domèstic

Tampoc seria un personatge edificant. El 2015 es va filtrar un vídeo porno domèstic en el qual proferia insults racistes i homòfobs, bàsicament perquè la seva filla tenia relacions amb un home negre. Hogan va denunciar l’empresa que havia filtrat la gravació, Gawker Media. Va tenir el suport de Peter Thiel, multimilionari fundador de Paypal i inversor de Facebook –i d’ideologia trumpista, com el mateix Hogan- que tenia la seva particular creuada contra el mitjà en qüestió per haver airejat la seva homosexualitat. Els diners de Thiel van costejar el judici que Hogan va guanyar: Gawker Media va haver d’indemnitzar-lo amb 85 milions d’euros. Aquest cas seria documentat a Nobody speak: The trials of the free press (2017), disponible a Netflix. En el documental s’analitza el conflicte entre la llibertat de premsa i el dret a la privacitat. El resultat d’aquell judici està considerat una de les primeres decisions contra la Primera Esmena.