Cayetano, entre les queixes i els milions

Ha tornat a passar. Cayetano Martínez de Irujo ha reaparegut aquesta setmana a la portada de la revista ¡Hola! amb la promesa d’explicar, diu, «el que mai he explicat». ¿Una altra vegada? Aquesta frase ja ni sorprèn, perquè si alguna cosa ha fet precisament Cayetano en els últims anys és explicar la seva vida, en tots els formats possibles: televisió, premsa, al seu llibre autobiogràfic, en entrevistes exclusives... Tot això, per descomptat, cobrant religiosament.

Dir que ara revelarà una cosa nova és simplement una altra manera de mantenir viva la roda de l’interès mediàtic. Fa anys que Cayetano construeix un relat en què ell és la gran víctima del sistema, de la seva família, de la premsa, de l’univers sencer. Però n’hi ha prou amb repassar fredament les dades perquè el discurs s’ensorri. Perquè, malgrat el que intenta transmetre, Cayetano, de 62 anys, ni està arruïnat ni vol viure allunyat del focus mediàtic. Més aviat és al contrari: només li falta el cartell de neó que digui «mira’m, pregunta’m, paga’m».

En aquesta nova entrega del drama aristocràtic, torna a parlar de la seva suposada crisi: «He estat diverses vegades a la ruïna», es lamenta. Vaja, quina tragèdia. Però convé recordar que només per l’herència que va rebre de la duquessa d’Alba li van caure propietats com el palau d’Arbaizenea a Sant Sebastià, el cortijo Las Arroyuelas a Carmona i, per descomptat, el títol vitalici de duc d’Arjona, que queda molt bé, en la firma de l’e-mail. Segons es va publicar, només en concepte de legítima va heretar uns 55 milions d’euros.

Molt dur tot

A això cal afegir-hi la seva fortuna personal, estimada en uns 40 milions. També ha ingressat diners per vendre la seva participació en l’empresa d’oli i productes gurmet de la Casa d’Alba (uns modestos 300.000 euros), per llogar i posar en venda un piset al centre de Madrid (valorat en 500.000 euros), i per organitzar esdeveniments al palau d’Arbaizenea, que abans de la pandèmia generaven fins a sis milions d’euros l’any. Així que aquesta «ruïna» seva no implica precisament quedar-se sense sostre o sense poder menjar. El que Cayetano anomena «estar arruïnat» és haver de vendre terres o reduir el seu nivell de vida. Molt dur tot plegat.

I per si no n’hi hagués prou, en la mateixa entrevista deixa anar, amb aire messiànic: «Mantinc 35 famílies». No diu: «Ocupo 35 persones» o «Treballen amb mi 35 famílies». No, ell les manté, com si els donés la vida. Perquè, és clar, si Cayetano et dona feina, és gairebé com si et beneís des del seu tron invisible. Les Mamarazzis olorem des de la distància el tuf de classisme, el de qui anomena «ruïna» a perdre luxes mentre els que treballen per a ell creuen els dits per mantenir el sou.

Notícies relacionades

Bayreuth riu amb els ‘Cantaires’ de Wagner

Les increïbles germanes Mitford

Mentre es lamenta de la seva situació econòmica, Cayetano també aprofita l’ocasió per carregar contra la premsa del cor. La mateixa premsa que ha utilitzat, utilitza i utilitzarà per promocionar-se i passar per caixa. És aquesta doble moral de certs personatges amb el seu «jo no soc com els altres, soc especial» mentre juguen exactament amb les mateixes cartes. Aquí també, de nou, el classisme disfressat de dignitat ferida.

Així que, una vegada més, la incongruència està servida: qui diu odiar els focus, els busca com qui fingeix indiferència i mor per ser mirat. Qui diu estar arruïnat viu com només poden uns quants privilegiats. I qui assegura no voler saber res del món del cor, s’hi passeja com per la seva finca. Bravo, Cayetano.