Bayreuth riu amb els ‘Cantaires’ de Wagner

Uns Mestres cantaires de Nuremberg que converteixen en una festa còmica, amb aires de botellon i festival d’Eurovisió, l’òpera de Richard Wagner en què Adolf Hitler va veure la victòria del poble noble –el seu– davant la usurpació aliena –la que atribuïa als jueus–: és aquest el concepte de l’alemany Matthias Davids, per a una posada en escena que es riu de l’habitual. Va ser l’estrena que va obrir la temporada del temple wagnerià de Bayreuth, amb la sòlida batuta de l’italià Daniele Gatti i les veus de Georg Zeppenfeld, com el bon sabater Hans Sachs, i Michael Nagy, el del brivall Beckmesser.

La posada en escena presenta un heroi humil, a qui tot se li fa una muntanya, confrontat amb un rival que, en realitat, és un cantant patètic que foragita amb els seus brams el veïnat. Bayreuth va agrair amb ovacions la irreverència de Davids, entossudit a convertir en lleugera l’òpera que va instrumentalitzar el Tercer Reich. El festí final va ser un desplegament que incloïa des de clixés bavaresos fins a concursos de bellesa, personatges del bosc i una rèplica de l’excancellera Angela Merkel, la visitant més fidel de Baureuth. Va rebre una d’aquestes ovacions frenètiques que Bayreuth destina als seus herois.

A la llotja principal del teatre es va asseure per primera vegada el canceller Friedrich Merz. En segon rang va quedar Merkel, assídua a Bayreuth fins i tot des d’abans de convertir-se en cancellera, i que continua fidel al festival com el seu marit, Joachim Sauer. Els dos polítics pertanyen a la família conservadora, però les seves relacions són distants i són rares les ocasions de veure’ls compartint espai. La presència de la lleial Merkel i el neòfit Merz era el xafardeig dels entreactes.

Els Cantaires va ser l’òpera preferida de Hitler, als peus del qual va posar Bayreuth la nora del compositor, Winifred, una britànica que adorava el Führer. L’antecessor de Davids en això d’ironitzar sobre els Cantaires va ser, el 2017, justament un jueu, l’australià Barrie Koski. A càrrec seu va quedar la peça amb què Hitler recompensava, via invitacions a l’òpera, els seus oficials i ferits de guerra.

Kosky va col·locar els seus Cantaires a la biblioteca de Wagner, una reproducció fidel a l’original de la seva casa-museu de Bayreuth. Posava en escena una llunàtica Cosina Wagner, el mecenes Lluís II de Baviera, el Rei Boig, i també els aliats que van derrotar el Tercer Reich. Se’l va aclamar, amb alguna esbroncada aïllada, una cosa habitual a Bayreuth, el festival fundat el 1876 per Wagner i on se segueixen representant la limitada selecció d’obres marcada en vida pel compositor.

Innovacions escèniques

No és fàcil mantenir durant 150 anys el culte exclusiu a Wagner i a les poques peces definides com a idònies per a un teatre que només obre per a una temporada de quatre setmanes. La besneta del compositor, Katharina Wagner, al capdavant del festival des del 2008, és la guardiana d’un culte heretat del seu pare, Wolfgang, si bé va incorporant innovacions escèniques.

L’any vinent es volia celebrar el segle i mig del festival representant totes les peces designades per Wagner, més un Rienzi fora d’aquest estricte repertori i amb Nathalie Stutzmann a la batuta. El pressupost no arriba per a tot, va reconèixer Katharina. Però sí per a aquest Rienzi insòlit a Bayreuth. També per estrenar un Anell del Nibelung que dirigirà el Déu entre els mestres wagnerians, Christian Thielemann, i que incorporarà la intel·ligència artificial (IA) en l’escenografia de Marcus Lobbes.

L’Anell amb IA és la gran aposta innovadora d’un festival que ja va incorporar fa tres anys les ulleres de realitat virtual per al Parsifal dirigit per Pablo Heras-Casado. A Bayreuth s’ha experimentat en l’àmbit escènic amb quasi tot, des de videoinstal·lacions fins a representacions que surten del teatre per prolongar-se pels jardins.

Notícies relacionades

Cayetano, entre les queixes i els milions

Les increïbles germanes Mitford

La IA havia d’arribar més aviat que tard, a una plaça necessitada de reclutar públic nou. Les llegendàries llistes d’espera de deu anys per adquirir una entrada es van dissipar. Van començar a aparèixer butaques buides, una cosa impensable fins fa uns quants anys. Per al 2026 s’han posat a la venda paquets d’entrades rebaixades com a oferta de llançament.

L’obertura del festival va tenir la seva etapa pròleg amb un concert a l’aire lliure i gratuït als jardins del costat del teatre. És el regal de la casa a aquesta ciutat de províncies bavaresa, que any rere any rep wagnerians d’arreu del món. Va correspondre a Heras-Casado dirigir-lo i ho va fer, seguint la línia habitual, amb un repertori tutti frutti que anava de George Gershwin a Verdi, Beethoven, Mahler, Strauss i, per descomptat, Wagner.