L’època daurada de la ‘sincro’

El que ha aconseguit Espanya en el Mundial de Singapur és extraordinari. La delegació de natació artística ha acabat sumant un total de nou medalles, tres d’or, dues de plata i quatre bronzes, en el que és ja el seu millor pas per un Mundial en tota la seva història, circumstància que dona bon compte de l’inici d’una nova era per a la sincro nacional, i que destapa la nova estrella, la tricampiona mundial Iris Tió.

Fa poc menys d’un any del moment en què l’exnedadora olímpica Andrea Fuentes va agafar les regnes de l’equip espanyol i va plantejar una absoluta revolució artística. Els resultats han sigut immediats i comencen ja a ser històrics. "Està sent una mica aclaparador. El primer or va ser una mica com saltant pels aires, el segon va ser ‘com, no em diguis’, i el tercer, ‘espera, ¿què està passant?’. Estem molt contentes, però sincerament està començant a fer una mica de vertigen", va manifestar ahir Fuentes en declaracions difoses per la Federació Espanyola de Natació.

Amb aquest aclaparador triomf, la selecció assenta un procés de creixement exponencial que va començar a Fukuoka 2023 de la mà de Mayuko Fujiki, quan les nedadores i nedadors artístics espanyols van aconseguir tres ors, una plata i tres bronzes. Superava el millor pas fins aleshores per un Mundial, a Barcelona 2013, just un any després de la marxa d’Anna Tarrés de l’equip, on es van acumular tres plates i quatre bronzes.

I és que no ha sigut fins a Fukuoka quan Espanya ha fet caure per primera vegada un mur que semblava completament infranquejable. Va recollir els seus primers ors en equip tècnic i en les noves proves de només masculí, conquerides per Fernando Díaz del Río en l’exercici tècnic i per Dennis González en el lliure. Ara, suma tres ors més de la mà d’Iris Tió, que ha arribat on no ho van aconseguir ni Gemma Mengual ni Ona Carbonell en els seus millors anys per proclamar-se, per dret propi, en la nova líder indiscutible de la sincro nacional.

La delegació espanyola va sortir del Japó amb les coses clares i una llista de tasques en les quals treballar abans d’aquesta nova cita mundialista a Singapur.

Adaptar-se a les regles

Principalment s’havien d’adaptar, com la resta de potències, a les noves regles de la sincro amb la incorporació dels temuts base marks, que deixen en un irrisori 0,5 els elements que no s’executen a la perfecció, segons les cartes presentades abans de la interpretació a la taula arbitral. I així ho han fet, evitant ser sancionades en els seus exercicis i enfilant-se a dalt de tot dels podis en la competició.

En aquesta edició, al lideratge nacional s’ha afegit la consecució del primer or de la història en solo lliure, duo femení lliure i el duo mixt lliure. Disciplines, com bé indica el seu nom, en les quals l’estructura encotillada de les interpretacions tècniques deixen pas a la creació i la frescor. Són coreografies més artístiques i teatrals, en les quals prioritza l’originalitat i la bellesa global dels moviments originals i fins i tot altres de nous, com és el cas de les tres últimes acrobàcies presentades per l’equip al ritme d’Abracadabra, de Lady Gaga.

A diferència de la modalitat tècnica, en què les nedadores estan sotmeses a l’execució gairebé mil·limètrica sense marge d’innovació dels elements obligatoris, en la lliure pot abaixar-se la dificultat de les coreografies apostant per la interpretació artística, com bé ha demostrat la seleccionadora Fuentes amb les seves eleccions.

És, per tant, la frescor el que es premia en aquestes categories en les quals Espanya s’està coronant com a referent. I és la frescor el que ha començat a definir el treball d’aquest nou equip nacional que sembla haver deixat enrere altres èpoques més tenses i menys fructíferes.

En les últimes competicions, les xineses i les russes, que fins ara eren omnipresents a tots els podis, eren el rival a batre. "Anem amb ganes de menjar-nos les russes amb patates", avisava la tècnica espanyola poc abans de viatjar a Singapur. I vaja si ho han aconseguit.

Sintonia en l’equip

Notícies relacionades

Pogacar exerceix d’Induráin al cim de La Plagne

Flick gestiona l’abundància a l’inici del seu segon projecte

Sense cap dubte, aquesta gana, voraç, ha donat els seus fruits juntament amb el canvi generacional que presentava la selecció de la Xina amb les seves atletes aquest any, amb menys pràctica nedant juntes, i la incògnita russa després de diversos anys fora de la competició a causa de les sancions internacionals per la guerra d’Ucraïna.

Una altra de les claus d’aquesta Espanya daurada és l’extraordinària sintonia que es percep entre les nedadores i nedadors i l’equip tècnic. Abraçades, llàgrimes i elogis han impregnat totes i cada una de les intervencions de l’equip, especialment després de les puntuacions. "M’agrada que l’Andrea confiï en nosaltres. Ens dona la força per confiar en el nostre potencial. Ens transmet molt positivisme, bon rotllo i motivació i sempre ens ajuda dins i fora de la piscina. Només fa uns mesos que treballem amb ella i ha sigut tot un èxit, imagina’t quan faci més temps", deia a aquest diari poc abans de marxar a Singapur la nova reina de la sincro mundial, Iris Tió, convertida ja en llegenda d’or amb només 22 anys.

L’equip acrobàtic espanyol tanca el mundial amb un bronze

Iris tió i dennis gonzález, or en el duo mixt lliure

Fukuoka 2023: 3 ors i 1 bronze

Singapur 2025: 3 ors, 1 plata i 3 bronzes