Sukita, el fotògraf que va mirar dins l’ànima de Bowie

Ki és una de les més de 70 imatges de l’exposició Bowie X Sukita, comissariada per Maurizio Guidoni i Vittoria Mainoldi i que estarà a la galeria FotoNostrum de Barcelona, amb una nova ubicació al carrer de la Princesa, fins al 15 de setembre.

1972: Sukita és a Londres per fotografiar Marc Bolan, que al capdavant de T. Rex és senzillament una de les millors figures del pop britànic. Està, no obstant, a punt de ser destronat per Bowie, que acaba de publicar l’elapé The rise and fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars i d’iniciar la seva transformació en alienígena d’irresistible androgínia. El fotògraf no sap qui és David Bowie. Mentre passeja, explica, veu un pòster amb la imatge de la reedició de The man who sold the world que l’impel·leix a assabentar-se de qui és aquest Bowie i anar a veure’l actuar, ni més ni menys que als llegendaris concerts del 19 i el 20 d’agost al Rainbow Theatre. «Vaig comprendre immediatament que era magnífic i innovador –assenyala Sukita–. I vaig saber que l’havia de fotografiar, cosa que per sort vaig poder fer pocs dies després». Va ser només el principi. La càmera de Sukita va encunyar en bona mesura la imatge del Bowie d’aquella època, un dels principals flautistes d’Hamelín de la música popular moderna, o corruptor de menors per al món adult.

Striptease al Japó

Gimme your hands, foto feta en la gira japonesa del 1973, crida l’atenció tant perquè Bowie està despullat tret per un suspensori com pel fervor de la concurrència. «La vestimenta i la manera d’actuar de Bowie, que tenia formació teatral i com a mim, eren revolucionàries –exposa Sukita–. Era molt més que brillantor i glamur; Bowie desafiava les normes de gènere i els estàndards de la moda i les arts escèniques. La gent sabia que estava davant una cosa completament nova». I embogia. Respecte de la foto en qüestió, Bowie va dir: «La bogeria del públic em va arrossegar a improvisar un striptease i oferir la meva millor instantània com a lluitador de sumo de 120 lliures [54 quilos]».

Potser la fotografia de Bowie feta per Sukita més coneguda és la de la portada de Heroes (1977). També està en la mostra, així com d’altres de la sèrie. La gesticulació, igual que la de la tapa de The idiot, d’Iggy Pop, del mateix any i produït per Bowie, està inspirada en Roquairol, quadre del pintor alemany Erich Heckel. Retratista i model van convertir l’alenada expressionista en una cosa freda i elegant, just el que necessitava el disc central de la trilogia berlinesa de Bowie, obra mestra des de la caràtula. En la mateixa data, Sukita va fotografiar Iggy Pop, que estava amb Bowie al Japó per promocionar The idiot.

Telepatia

Notícies relacionades

‘Sirat’, d’Oliver Laxe, representarà Espanya als Oscars 2026

Uber aposta per unes festes de La Mercè 2025 plenes de música

Sorprèn que poguessin fer una sessió al suburbà i als carrers de Kyoto el 1980: és cert que els japonesos són molt educats. L’última foto de l’exposició pertany a una sessió del 2002 i es titula Never get old. Sense rastre de les fotos fetes a Nova York el 2009, una mica de pressa i corrent.

La relació entre Bowie i Sukita no es basava en llargues converses. Més aviat havia de ser telepàtica. «La nostra relació era plena de coses no dites, perquè no parlo anglès –indica Sukita–. Crec que confiava en el meu criteri i la meva discreció. Adorava la cultura japonesa i compartíem un munt d’interessos».