Agafar-se una massacre de broma

El 1520, Estocolm va ser testimoni d’una de les lluites de poder més impressionants de la història. Després d’un tens enfrontament entre Suècia i Dinamarca, el rei danès Cristià II va convidar un grup de nobles suecs al que semblava una reunió de reconciliació, però va orquestrar una purga brutal que es va batejar com la massacre d’Estocolm. Més de 80 nobles suecs van ser executats en tres dies.

Malgrat la transcendència política del cas, aquesta recreació dirigida per Mikael Hafstrom no dona mostres d’estar interessada en aquestes coses. Prefereix utilitzar els fets històrics com a excusa per narrar un relat de venjança més inspirat en incomptables pel·lícules d’acció que en enciclopèdies, i acumular mentrestant més personatges i subtrames dels que les seves limitacions com a narrador li permeten controlar mantenint una actitud estranyament jocosa.

Atapeïda de violència caricaturesca preparada d’efectes visuals hiperactius, Estocolmo 1520. El rey tirano està més a prop de la paròdia que del gran drama d’època, malgrat que, si bé d’una banda convida a fer que no ens l’agafem gaire seriosament, quan arriba el moment s’esforça a transmetre càrrega emocional. En última instància és una pel·lícula massa basta per resultar convincent en una cosa o en l’altra.

Notícies relacionades

El públic canta ‘El meu avi’ després d’una xiulada, a Calella de Palafrugell

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

‘Estocolmo 1520. El rey tirano’

Mikael Hafstrom (16/5/2025)