‘People have the power’

Els que em segueixen no se sorprendran si dic que soc una gran fan de Bruce Springsteen. El meu pare em va portar al meu primer concert amb 13 anys i des d’aleshores no he parat. El pròxim serà el 21 de juny, a Donosti. Pujaré al cotxe amb la meva amiga Anna Manso –perquè no som milionàries per agafar un vol de Barcelona a Sant Sebastià, que surt més car que viatjar a Nova York– i tirarem per carretera com Thelma i Louise, a la recerca del nostre Brad Pitt particular. Pensàvem que, al ser fora de Barcelona, potser el concert seria en una sala més petita, més íntima. Però no. A Euskadi també fan art en camps de futbol. ¡Em sembla horrible! Jo, per Bruce, mato, però us confesso que estic una mica farta d’haver de barrejar la meva emoció amb la testosterona futbolera i escoltar malament el meu cantant preferit.

Però una cosa sí que és certa. En un camp de futbol em sento lliure per moure’m, per ballar, per sentir i cridar com si s’hagués d’acabar el món. Perquè aquesta és una altra: quan el concert es fa en un lloc perfecte des del punt de vista acústic, com un Palau de la Música o un Liceu, llavors t’exigeixen estar quieta, com si el rock fos òpera i tu una senyora de porcellana. Vaig viure una experiència molt desagradable, també amb Anna Manso, en un concert de Patti Smith. Ens en van expulsar per no voler asseure’ns mentre ella cantava People have the power. Patti, la sacerdotessa del punk cridant a l’amor i al desig, i el públic apagat, com figurants a The walking dead. Només els faltava una manteta i una til·la. I les dolentes, nosaltres, per voler ballar en un concert de rock. I, ja que hi som... ¿podem parlar dels mòbils? L’obsessió per gravar el concert i penjar-lo després a les xarxes. ¿I veure què, exactament? ¿Un concert mal gravat amb el so rebentat i la cara del cantant en una pantalla dins d’una altra? En l’era de la intel·ligència artificial, res és del tot real. Només ens queda això: el teatre i la música en directe. El que passa una vegada i ja no es repeteix. El que no es pot interrompre ni editar. De debò: apaga el mòbil. Balla. Canta. Plora. Que probablement aquest concert serà l’únic de veritat que et passarà en molt temps.