Entre la realitat i la màgia

A Sujo, les mexicanes Astrid Rondero i Fernanda Valadez, totes dues després de la magnífica Sin señas particulares (2000), filmen la violència i aborden el seu abast d’una manera molt interessant. Si bé està estructurada en quatre episodis amb els noms de quatre personatges, el centre del relat és Sujo (Juan Jesús Varela), un de tants orfes del narcotràfic a Mèxic, que veiem amb diferents edats. Per explicar la història d’aquest noi, que camina decidit i en línia recta cap a un vida nova però ni pot ni vol negar el seu passat (més ben dit, renegar del seu passat), Rondero i Valadez troben un equilibri dificilíssim entre l’expressió de la realitat i la màgia.

Notícies relacionades

Nézet-Séguin firma un Concert de Cap d’Any brillant i enèrgic

Crítica de l’episodi final de ‘Stranger things’: un tancament efectiu no exempt d’excessos

A aquesta realitat atroç s’acosten amb una contundència i alhora una delicadesa exquisides, utilitzant amb molt d’encert el fora de camp, en una fugida deliberada del cop d’efecte i optant amb encert per recursos propis del suspens. I recorren amb elegància a l’aspecte màgic, fins i tot a la llegenda, per apuntalar els temes del relat i les emocions d’uns personatges molt ben escrits. D’aquest encreuament entre la realitat i el misteri sorgeix una pel·lícula magnífica sobre les tremendes seqüeles de la violència però també sobre la possibilitat de deixar-la enrere sense oblidar-la, sense deixar de pensar-la.

‘Sujo’ Astrid Rondero i Fernanda Valadez (Estrena: 25/4/2025)