Califato 3/4 sedueix amb el seu folklore arribat del futur

Els andalusos Califato 3/4 no es posen a buscar en el passat per a poca cosa, el seu propòsit és clar: fundar una nova Andalusia. Almenys des del punt de vista sonor, aquest grup d’alquimistes –i productors, allà hi ha el seu origen en la música– disseccionen i teixeixen combinacions de passió i glòria actualitzant el folklore de la seva terra des del 2018 (amb l’EP L’ambôccá).

El 2024, amb el mateix llenguatge –en EPA, una proposta d’escriptura en andalús– i la mateixa barra del principi, van publicar el seu tercer àlbum, Êcclabô de libertá, i ho van fer un 29 de febrer (el 28 és el Dia d’Andalusia), un dia que és en si mateix un miratge. "La nova Andalusia que imaginem és una Andalusia del passat, en certa manera, però sense arribar a romantitzar la pobresa. Reivindiquem els valors de quan, tot i que érem pobres i estàvem explotats, un arribava del camp d’estar 12 hores pescant i feia el menjar, estava de festa amb la seva gent, i si a algú li faltava alguna cosa, roba, menjar o el que fos, es cobrien els uns als altres...", exposa Manuel Chaparro, veu cantant del grup. "Per tenir el carnet de la nova Andalusia no has de ser un revolucionari, n’hi ha prou que ajudis una senyora a pujar la compra o deixis un seient a l’autobús...", afegeix.

La música de Califato 3/4 és "espontània", defineix el baixista Estaban Espada, "com que comença una cosa i acaba amb una altra". "El cas és començar i ja es van col·locant soles les fitxes del joc", resumeix el músic. L’interès pel folklore els ha "menjat", estudiosos i agosarats com són, per aprofitar les fermes arrels de la cultura andalusa, un exercici que altres artistes estan practicant en altres parts d’Espanya fusionant amb ritmes que, aparentment, poc tenien a veure.

El folklore arribat del futur ha trobat lloc i públic. "Té a veure amb el subconscient col·lectiu, el folklore és cultura popular viva, està fet pel poble i per al poble. Hi ha un ressorgiment, la gent busca les arrels perquè s’estan perdent coses amb les quals ens hem criat", apunta Chaparro. El debat de l’apropiacionisme el conclouen ràpid: "¡Nosaltres agafem de tot arreu també! Però al flamenc cal tenir-li respecte, coneixement i interès".

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

Les cançons de Califato 3/4 són obres d’enginyeria lluny del mainstream, allò que defineixen com "un producte d’entreteniment sense cap càrrega mental", i han aconseguit l’aplaudiment amb la seva visió renovada del gènere. "Hem tingut sort amb els flamencs, perquè cap flamenc ens ha dit res. La Setmana Santa és més primmirada, ens ha donat més problemes", comenta Chaparro. "Però nosaltres sempre ho hem fet tot des del coneixement, el respecte i la poca vergonya", afegeix la veu d’unes cançons catedralícies que, de vegades, fins i tot poden emmascarar el punxant missatge de classe.

Divendres actuen a Razzmatazz (dins del Guitar BCN), una altra oportunitat per consolidar la seva bona relació amb un, remarquen, variat públic català.