El conte de fades més fosc

Tercer llargmetratge del suec Magnus von Horn (Sweat), La noia de l’agulla s’inspira en un terrible cas real que va tenir lloc a Dinamarca a principis del segle XX. La mainadera Dagmar Overbye va ser acusada d’assassinar entre 9 i 25 nens, un d’ells el seu propi fill. El seu periple criminal es va estendre gairebé una dècada, de 1913 a 1920, i el que es coneix dels seus assassinats és òbviament esborronador. El cineasta explica aquesta història a través d’un personatge de ficció, una jove embarassada i sense ocupació que intenta sobreviure en una Copenhaguen desolada. La seva vida es creua amb la de Dagmar.

La noia de l’agulla parteix d’uns fets reals esborronadors i els explica sense por. I és, en essència, una pel·lícula sobre la fatalitat. El seu director juga fort, i és raonable preguntar-se per què algú decideix explicar aquesta història i fins i tot esquivar-la voluntàriament. La duresa de la història, la brutalitat de l’escenari i la foscor dels materials que la travessen (la dissort, la desesperació i el mal) fan d’aquesta una pel·lícula difícil de veure. L’ésser humà hi pateix i l’ésser humà és cruel. Però, sense tenir por d’abordar l’horror de manera frontal, el seu autor esquiva els recursos narratius i de representació més obvis (la gratuïtat, l’efectisme) i troba vies d’aproximació molt més intel·ligents i estimulants.

Entre els èxits del film, rodat en blanc i negre, hi ha el seu to de conte de fades, el simbolisme de les seves imatges (la utilització de l’aigua és sublim) i, fins i tot més important, la decisió de Von Horn i la seva coguionista, Line Langebek Knudsen, d’anteposar la complexitat de l’ésser humà (i de l’època que li ha tocat viure) a la virulència i l’abjecció de les seves decisions i accions.

Notícies relacionades

Nadine Sierra i Xabier Anduaga, pura màgia

Carranza i Puntí reflexionen sobre literatura i la BCN d’avui

‘La noia de l’agulla’ 

Magnus von Horn (Estrena: 21/3/2025)