Corto Maltés posa a prova la seva mortalitat en una revolució

Cronologia i personatges

Després de transitar en els anteriors còmics els escenaris d’Alaska, els mars del sud i el Berlín d’entreguerres, la primera intenció de Díaz Canales, també autor del guió de la premiada sèrie Blacksad (amb Juanjo Guarnido) era en realitat ambientar La línia de la vida en la revolució de Pancho Villa. "Però no encaixava amb la cronologia del Corto madur, entre els 40 i els 50, que en aquella època estava en un altre lloc." I va estirar el fil i va trobar la desconeguda, oblidada i sagnant revolució dels Cristers, que sí que quadrava amb els buits temporals que va deixar Pratt en la biografia de l’heroi.

"Era interessant que fos una guerra de religió i una guerra civil entre mexicans, en la qual brillaven personatges fascinants i molt prattians, com un capellà guerriller o un general que no saps si era un mercenari o si estava compromès amb la causa", continua el guionista. També l’aviador nord-americà Charles Lindbergh, que es va casar amb Anne, la filla de l’ambaixador Dwight Morrow, que va mediar en el conflicte.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

En ell, els camperols catòlics, al crit de "¡visca Crist Rei!", es van alçar en armes contra les lleis anticlericals decretades pel president ateu Calles i es van succeir els cruents enfrontaments entre revolucionaris i tropes governamentals. Allà arriba Corto per recuperar un tresor de jade que l’arqueòleg Edward Herbert Thompson anava extraient, i saquejant, de les ruïnes maies de Yucatán, al voltant de la piràmide de Chichén Itzá. "Havia comprat tota la finca i allà feia els seus tripijocs i venia les antiguitats il·legalment", explica Díaz Canales.

Al contrari de l’edició francesa i de l’espanyola en blanc i negre, la portada de les edicions en color en castellà i català revela un Corto desposseït del seu clàssic vestit de mariner. Està gairebé irreconeixible, amb ulleres de sol i de vint-i-un botó, però és ell. "Va ser decisió meva", es reafirma el dibuixant. "Vaig oferir diferents opcions a les editorials, una amb la seva vestimenta característica i altra amb el misteri i la novetat d’una portada fora de l’habitual que atragués el lector a preguntar-se qui és aquest senyor sota el nom de Corto Maltès".