Escoltar amb els ulls tancats

Maika Makovski arriba al seu vuitè àlbum d’estudi buscant una clariana al bosc, o potser un refugi antinuclear: un "aïllament escollit" on deixar-se portar "pels mateixos pensaments, al marge del soroll que ens envolta, i per l’exuberància de la música", explica la cantant, compositora, productora, guitarrista i teclista mallorquina. D’això va Bunker rococo, un disc de contrastos sònics, amb electrònica i cordes, aspror i sofisticació, que se situa "lluny d’un cànon estilístic a què agafar-se".

Aquest búnquer és rococó perquè "la paraula és meravellosa en si mateixa" i dialoga amb un cert classicisme. "És un disc amb parts bastant crues i desenvolupaments en què volia apuntar a la música clàssica, que em va acompanyar sobretot en la infància", reflexiona Maika Makovski. ¿Referents? "Chopin, Brahms, alguna cosa de Paganini… i Purcell, que em fa volar el cap". Movent-se entre els angles postpunks remarcats pels sintetitzadors i un rock d’autor amb les cordes del Quartet Brossa, Makovski obre nous camins sabent-se alliberada de les pautes d’estil o so. "Ja que no visc en una etiqueta, ¿per què em limitaré a repetir el disc anterior o que la gent pugui descriure’m d’una manera fàcil, quan això no és el que em ve de gust?".

En el que fa conviuen moltes músiques que adora, diu, "sense pensar si es tracta de pop, hard rock, banda sonora o barroc". Compta una vegada més amb col·laboradors d’alt nivell, i si en altres discos havia treballat amb tot un John Parish, aquí comparteix la producció amb Ali Chant (avesat amb artistes com Perfume Genius o Gruff Rhys), i convoca músics com Howe Gelb, Xarim Aresté, Juan Berbín, Bobbi Relac (el rebatejat Oskar Benas) i, en un tema, Syrinx, el saxofonista Donny McCaslin, el que va ser còmplice de David Bowie en el seu acte final Blackstar (2016). Un músic aquest que "quan fa sonar el seu instrument, per la textura, el desenvolupament harmònic i el so, et traspassa la carn".

Notícies relacionades

Isabel Vidal, de vendre entrades a CEO de Focus

Bad Bunny, un llatí rei del món

"Part del joc" del poder

Les cançons de Bunker rococo parlen de "connexió i desconnexió, i dels diferents tipus d’aïllament que podem viure", explica. "El gran soroll i la gran soledat, i com de difícil que és escoltar els teus pensaments". La sensació que "som part del joc d’algú molt poderós i que no aconseguim sortir d’allà". ¿Algú com el senyor Musk? "Aquest tipus de personatge. ¿Has vist aquest documental [El dilema de les xarxes socials] on apareixen creadors de les xarxes que han sortit de les seves empreses i no deixen que els seus fills s’acostin a aquestes aplicacions? Crec que és monstruós". Les plataformes "ens polaritzen i treuen el pitjor de l’ésser humà", afegeix. "D’això parlen cançons com Muscle cars i A. I.".