"Vaig tenir una sensació de buidor"

L’actor Esteban Kukuriczka, de ‘La societat de la neu’, aterra a Barcelona després de l’impacte del film de J. A. Bayona per impartir un seminari d’interpretació.

"Vaig tenir una sensació de buidor"

alba giraldo

3
Es llegeix en minuts
Alba Giraldo
Alba Giraldo

Redactora

ver +

Els actors de La societat de la neu van passar situacions extremes durant el rodatge de la pel·lícula. Però es tenien els uns als altres. El companyerisme que va néixer durant la gravació és una de les raons de l’èxit mundial que ha tingut la pel·lícula de J. A. Bayona. "Va ser gairebé com un experiment sociològic el que vam viure. Ara tinc 30 amics i germans que entenen del que parlem perquè va ser una experiència compartida", detalla a aquest diari Esteban Kukuriczka, intèrpret d’Adolfo Fito Strauch al film nominat a l’Oscar, durant el seu pas per Barcelona. "Vam viure moments de fred, de passar gana, de bogeria i de pesar-se 200 vegades al dia durant la gravació". I quan va sortir la pel·lícula es van enfrontar junts al fenomen fan.

Unes seguidores que ara l’acompanyen allà on va. De fet, desenes d’adolescents s’agrupen durant el transcurs d’aquesta entrevista a la porta de l’Espai Philae per aconseguir una foto o un autògraf de l’actor. L’intèrpret va impartir dilluns i ahir un curs que se centra a deixar-se portar i recolzar-se en la col·lectivitat a l’escola d’arts escèniques barcelonina, dirigida a la formació actoral i el desenvolupament personal. "No crec que m’acostumi al fenomen fan i suposo que tindrà una data de caducitat", diu l’intèrpret, encara sorprès per tot el que està passant. "De vegades m’aclapara una mica i no entenc que hagi generat tant enrenou entre les adolescents pel tipus de pel·lícula que és", afegeix l’argentí.

Companyerisme i col·lectivitat

Kukuriczka defineix el seu pas per La societat de la neu com una "experiència de vida" i un "aprenentatge" únic, ja que, com a actor de l’Argentina, per a ell era "impensable" participar en una superproducció així. Però encara intenta aclarir els seus sentiments després de la brutal situació que va viure i tot el que es va generar al seu voltant. "Va ser una pel·lícula extraordinària i m’agrada molt el resultat, però després de veure-la vaig sentir una sensació de buit. Va passar un any i mig de la meva vida en dues hores. La meva experiència va ser més gran del que es veu", assegura l’actor. Això sí, se sent més que agraït: "Sé que soc aquí per la pel·lícula. No crec que se m’obrissin les portes per fer classes a Espanya si no fos per això".

Gràcies al rodatge del multipremiat film en els Goya, l’intèrpret va descobrir que darrere de l’actuació també hi havia la possibilitat real de connectar amb altres persones. "La societat de la neu tenia molt a veure amb aquest entramat d’equip, de col·lectivitat", explica. "Amb el temps he anat canviant i ja no m’interessa tant l’obra per si mateixa, ni el fet artístic, m’interessa el procés de treball. Sento que el resultat no reflecteix tota la meva experiència vital", apunta.

Deixar-se veure en l’actuació

Notícies relacionades

Tot això és el que Kukuriczka ha intentat transmetre al seu seminari a Barcelona, titulat Deixar-se veure. "La formació més tradicional ens ensenya a estar tota l’estona mostrant alguna cosa, però a mi m’interessa molt pensar l’actuació no com una cosa per fer, sinó simplement deixant-nos veure. Sento que un de vegades vol imprimir una emoció i, en realitat, ho fa per evitar allò que sí que li està passant", apunta l’argentí sobre el que vol ensenyar en el seu curs.

Una por de mostrar-se "vulnerable" que ha agafat força últimament en la societat amb les xarxes socials. "Vivim en una època que té molt a veure amb el fet que tot és cap a fora. A Instagram mostrem tot el que fem", exposa. Aquesta necessitat d’immediatesa està provocant que una nova generació d’actors pateixi més "frustració davant l’error" i "poca tolerància per prendre’s temps". En aquest sentit, l’actor creu que "l’actuació és transformadora", ja que permet "pensar sobre un mateix, prendre consciència sobre què sentim, què pensem i com estem". "Vivim amb la nostra pròpia mentida i amb la mentida de la vida, de la societat. Que l’actuació sigui un lloc per assajar l’honestedat".