El comiat

No ens enganyem, l’episodi que ens està tocant viure als culers respecte a la continuïtat o no del nostre primer entrenador, és del tot lamentable.

Barcelonista de bressol, ho estic patint com una eterna punyalada que va entrant i entrant lentament, que notes com esquinça i ningú sembla fer res per aturar-ho.

I sense poder evitar-ho, aquesta situació que en altres èpoques seria gairebé privada des del seu origen fins a la seva conclusió, avui, en plena era de la comunicació infinita, gairebé es pot seguir en directe com si visquéssim sotmesos i victimitzats en una gegant i dolorosa casa del Gran Hermano d’escala nacional.

¡Que algú hi posi seny!

Xavi Hernández i el president Joan Laporta adoren el Barça, i només per aquest fet, inqüestionable, hauríem de tractar tots no només els protagonistes el final d’aquesta història amb la grandesa i la decència que mereix. No, el problema no és d’estima, d’afecció o de respecte envers el club, avui hi ha un problema de joc i resultats que deteriora relacions i comunions.

Parlo de relacions perquè també em consta el gran afecte que hi ha entre president i entrenador, però alguna cosa ha fallat, la confiança d’antany s’ha pansit i cal enfrontar-se a la realitat amb la urgència que requereix el moment perquè la daga, que ja ha ferit molt, no acabi de matar.

Tots hem patit en les nostres vides haver d’enfrontar-nos a un adeu dolorós, costa, no trobes el com, ni l’on... No saps com afrontar-lo, però saps que ho has de fer i aquí estem: donant voltes a l’agitat coixí de les àrdues decisions i les eternes nits d’insomni.

Laporta ha tingut dos excel·lents moments per assegurar un fins aviat sense gaire dolor, el primer amb la renúncia de l’entrenador, i el segon amb la famosa reunió al seu domicili, però es va resistir, no ho va fer i avui ja no pot esperar més...

Notícies relacionades

Mor l’exdirectiu del Barça Gabriel Masfurroll

Tsygankov ressuscita un Girona que aconsegueix sortir del descens

Qui sap, potser la llosa de la immaduresa i precocitat d’avui, amb el temps i l’experiència puguin convertir-se en la glòria del demà.

Pel nostre Barça, avui ferit, que en aquest adeu regni una abraçada, no un cop de porta.