A contrallum
Coses de la polarització
Quan mori, deixaré de tenir neuràlgies. Hi penso molt, en això. Però en tindrà algú altre, o en tindran altres. Vull dir que l’important no és que deixi de tenir-ne jo, sinó que deixi de tenir-ne la humanitat. Avui m’he llevat amb una de molt forta que m’afectava l’hemisferi esquerre del crani. He decidit no prendre cap analgèsic per veure si, a còpia d’aguantar-la, decidia retirar-se. A l’autobús, he observat atentament l’individu que s’asseia davant meu. M’he preguntat, com acostumo a fer, per què jo no era ell i ell no era jo. Els jo podrien canviar de cap com els ocells de branca i d’aquesta manera les neuràlgies estarien més ben repartides. Doncs no. Si t’ha tocat aquest jo, l’has de carregar la resta de la teva vida. Tampoc m’hi acostumo. Haurien d’inventar maneres de ser altres, encara que només fos de manera temporal.
L’individu de l’autobús a qui em referia porta uns auriculars connectats al mòbil. Vol dir que va escoltant alguna cosa. Potser música, potser la ràdio, potser un pòdcast de ciència, potser una novel·la. En tot cas, escolta veus o sons que es produeixen en un lloc diferent d’aquell on ens trobem. Imagino les veus viatjant a través del que coneixem com a ones electromagnètiques i que ignorem el que són. Vol dir que un locutor (o una locutora: insuficiències del genèric) parla en un estudi de ràdio i el que diu vola per l’aire, potser des de centenars o milers de quilòmetres de distància, i arriba en qüestió de mil·lisegons a l’orella del que viatja davant meu. Això és així: tan increïble com cert.
Gairebé sense adonar-me’n, absort en aquests pensaments, la neuràlgia desapareix. Se n’ha anat a poc a poc, com de puntetes, potser a un altre cap. És possible que les neuràlgies viatgin també a través de les ones electromagnètiques i aquella amb què m’he despertat avui estigui penetrant en el d’una dona, posem per cas, del sud-est asiàtic. Imagino un centre mundial de distribució de neuràlgies semblant a una emissora de ràdio. Per raons que ignoro, soc un receptor magnífic. Hi ha gent que rep millor els mals de ventre igual que hi ha gent que escolta la COPE o la SER. Estaria bé alternar entre els diferents malestars orgànics, però l’aficionat a les migranyes només admet migranyes de la mateixa manera que l’aficionat a Onda Cero només escolta Onda Cero. Coses de la polarització, sens dubte.
