La gran revetlla diürna de ‘La calçotada’

La calçotada (Halley Records) és un títol indiscutible per al que representa Figa Flawas i el seu nou disc, el seu segon després de Joves tendres (2022). No només perquè són un duo alegre –a les veus Pep Velasco (1997) i a la producció Xavier Cartanyà (1998)– de Valls, quilòmetre zero d’aquesta festa gastronòmica de digestió turbulenta, sinó també perquè han presentat un àlbum mirall a aquelles llargues jornades d’estovalles de quadres amb pots de romesco i algun porró d’attrezzo imprescindible, taques, col·legues i familiars juganers i, és clar, amb banda sonora acompanyant converses i sobretaules sense mitges tintes.

Doncs a pensar i crear aquestes cançons han jugat Figa Flawas en un àlbum que és un batibull de molts ritmes executats amb destacable precisió: de la salsa –en una cançó titulada així, La salsa, en una picada d’ullet fàcil al romesco– a la rumba o la batxata. "Era una bona manera de convidar la gent a entrar al nostre univers musical, i l’hem desenvolupat amb un relat a partir d’una festa que ens toca de prop", exposa Velasco. "Hi ha moments d’alegria, felicitat, de compartir... Però en una jornada llarga de calçotada també hi ha moments per a la discussió, per exemple", segueix Cartanyà. "Entenem la nostra música com una cosa que li pot agradar a molta gent que, potser, al principi ens veu amb prejudicis", afegeix el productor.

Més experimental

La calçotada és un disc llarg, de 20 temes, que vol ser un reflex d’aquelles jornades sense hora de tancament. "Pensàvem que, ara que ja tenim l’atenció de la gent, podíem permetre’ns aquest clima d’àlbum més experimental", descriu Velasco, que destaca la "investigació", de ser "esponja de gent que sap més", que han fet per poder afinar els ritmes que no tenien en els seus llibrets.

En La calçotada, àlbum que presenten aquesta nit a La Mirona de Salt (dins del Festival Strenes), hi ha picades d’ullet a referents passats, amb samples de Lluís Llach i Raimon, aquest últim amb part d’Al vent a Es veuen, tema que reflexiona sobre la indústria musical en el qual Velasco, animal camaleònic, rapeja. "M’ha interessat conèixer la Nova Cançó... Jaume Sisa, Pau Riba. De Pau Riba crec que connecta amb el que està passant avui dia, que ell deia que volia destrossar la cultura catalana", sentencia somrient Velasco, cantant capacitat per a la teatralitat –"cada tema és com un personatge, canvi de máscara"–. D’escenes anteriors a la seva, col·labora a Xalalà l’il·lustre Lluís Gavaldà, que els pot servir d’enllaç a altres generacions més enllà de la seva. ¿Han notat recel amb representants d’escenes catalanes anteriors? "No és generalitzat, però, d’una banda, sí , i de l’altra, carinyo i abraçades", respon Velasco.

Notícies relacionades

¿Per què Bob Esponja et fa feliç?

Teoria i sàtira de l’amistat

Figa Flawas, guanyadors del concurs Sona9 el 2022, són part d’aquesta onada de joves bandes i artistes catalans –alguns sota el col·lectiu no oficial la banda del pati– que estan conquerint un públic que semblava decantar-se per música no necessàriament en català. "El creixement d’un ha ajudat l’altre i a fer créixer una escena", resumeix Cartanyà. "El fenomen de la banda del pati és imprescindible perquè obre públic i premsa", afegeix Velasco.

Segons ells, també ha servit per oblidar alguns prejudicis, com el de la llengua, o el debat estilístic: es pot fer reggaeton en català, sí. Tot això els ha valgut crítiques per com utilitzen la llengua, tot i que, alhora, entitats com Òmnium s’agafin a ells per acostar-se al públic jove. "Simplement, reflectim la manera que utilitzem la llengua a nivell oral", diu Velasco. "Fem música des de la quotidianitat, no des de l’academicisme", suma Cartanyà. ¿Els afecta a l’hora de treballar? "Abans de les crítiques ja passàvem les lletres pel Softcatalà [corrector ortogràfic en línia]. Érem conscient que una paraula era un barbarisme, però forma part de la quotidianitat", conclou el vocalista.