Preus baixos i nous creadors: el secret que atrau a més joves a teatres i auditoris

El poder adquisitiu no és un impediment a l’hora de disfrutar d’espectacles, sobretot si un té menys de 30 anys. La Generalitat ha augmentat recentment el seu compromís amb el públic menor de 30 anys impulsant Cultura Jove, en substitució d’Escena 25. "Estem en fase de creixement d’oferta i d’usuaris. Haurem d’esperar per poder fer una valoració", assenyalen des de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Les seves dades reflecteixen que des del 2018 fins ara l’edat mitjana en el públic ha passat de 48 a 47 anys.

Juan Carlos Martel, director sortint del Teatre Lliure, pot presumir d’haver rebaixat l’edat del públic a 45,6 anys. És la xifra més baixa des del 2010. Aquell any, quan Rigola va deixar el càrrec, la mitjana era de 63 anys. I el 2018, quan Lluís Pasqual va abandonar el barco, se situava en 51,5. "Quan vam programar Paisajes para no colorear protagonitzat per adolescents xilenes, el públic jove va omplir la sala. Amb Falaise, de Baró d’Evel, també hem omplert i la mitjana del públic era de 42 anys. I amb Tots eren fills meus, adaptació del clàssic d’Arthur Miller, va ser de 53", recorda.

Modalitats avantatjoses

El Lliure té 5.900 carnets individuals de Generació Lliure que ofereixen avantatjosos preus als menors de 35 anys. "Als joves se’ls ha d’escoltar i evitar amb ells qualsevol tipus de discurs paternalista. Són intel·ligents i saben què els agrada". Obrir les portes del Lliure a companyies joves com La Calòrica o el col·lectiu VVAA amb peces com This is real love també ha contribuït a rebaixar l’edat mitjana dels espectadors. "Les institucions no poden estar tancades als nous creadors, per això la importància del programa de residències", explica.

Al Teatre Nacional de Catalunya el públic menor de 35 anys ha crescut, i ha passat de 9.390 el 2018-2019 a 12.031 el 2022-23. Al TNC tenen entrades al 50% i una modalitat d’abonament molt avantatjosa. "El públic jove es mou per l’experiència i el contingut. Intentem oferir coses que els interessin, per això aquest any hem produït La festa, un encàrrec que vaig fer a Daniela Feixas preocupada per l’enorme consum de pornografia entre els adolescents que ha tingut un gran èxit", diu Carme Portaceli, responsable del TNC, satisfeta amb el resultat.

El Dijous Fort i el Condal, imans per als joves

Basada en testimonis reals, aquesta peça farà gira per tot Catalunya a partir de febrer. Reconeix que "són obres ideals per als joves, però també per als pares". "Vivim molt sols. És bo que el teatre serveixi per reunir-nos", diu. Com a novetat, el TNC ha posat en marxa el Dijous Fort, funcions d’obres a la Sala Gran per a menors de 35 anys amb un distès pòdcast prefunció introductori a càrrec persones de diferents àmbits populars a X (abans Twitter). Es va estrenar amb èxit el passat 30 de novembre amb una funció de La madre de Frankenstein i encara queden algunes entrades disponibles per als pròxims Dijous Fort que es faran amb Els Watson, el 15 de febrer, i Els criminals, el 24 d’abril.

Al Grup Focus, que gestiona quatre teatres a Barcelona –La Villarroel, el Romea, el Condal i el Goya–, atraure a la gent jove és una prioritat. El seu objectiu seria rebaixar l’edat mitjana de l’espectador fins als 35 anys. Xavi Lloret, director de màrqueting de Focus, reconeix que tradicionalment, en els últims 40 anys, la mitjana era bastant alta. "Històricament, la mitjana s’ha situat entre els 50 i 70 anys. Però a La Villarroel s’ha passat en els últims tres anys d’una mitjana de públic d’entre 55 i 65 anys a 45. El seu públic ha rejovenit més que al Romea o al Goya", explica.

Les grans figures del teatre com Núria Espert, Josep Maria Pou i Josep Maria Flotats, que aviat tornarà a Barcelona amb Voltaire/Rousseau. La disputa al Romea, solen anar a aquests dos últims escenaris, sales amb molta història i tradició. "Per l’estil de programació la mitjana allà sol ser més alta, 60 anys".

Al Condal, on es programen musicals, xous d’humor i comèdies, també ha baixat considerablement l’edat mitjana de l’espectador als 45 anys. "La gent jove ha de veure el teatre com alguna cosa per passar-ho bé, com una bona opció d’entreteniment". L’ideal per Lloret seria que gent de 30 s’interessés per anar a veure Núria Espert i que les companyies joves atraguessin gent gran. "És clau atraure els més joves al teatre perquè són el futur", reflexiona.

La mitjana d’edat al Palau de la Música la temporada passada va vorejar els 50 anys. La temporada 2018-19, l’última abans de la covid, se situava en els 46,6, i la passada temporada va acabar en 45,9. "L’edat dels espectadors és una dada a tenir en compte, però el que més em preocupa és l’ocupació. Si l’edat mitjana del públic disminueix, però perdo espectadors, és una mala notícia", explica Joan Oller, director del Palau de la Música. El públic jove respon a unes coses, i el més gran, a d’altres. "Res a veure el públic que va venir a veure el musical Sweeney Todd, amb qui va disfrutar amb la sarsuela Doña Francisquita", explica.

La Grada Jove del Palau

Després de gairebé 30 anys al món de la música clàssica, Oller ha comprovat que l’edat de l’espectador no ha variat de manera substancial. "Que no hi hagi molts joves en els nostres concerts no significa que no els interessin. Hi ha gent molt apassionada que simplement no pot venir perquè té altres obligacions: fills, extraescolars, hipoteca…". A mesura que s’alliberen les responsabilitats, comencen a anar més al Palau.

Tot i així, l’auditori modernista ha posat en marxa fa sis mesos la Grada Jove amb ofertes per als menors de 35 anys amb entrades i abonaments a meitat de preu. I, per estar en sintonia amb aquest sector, hi ha una comissió jove que l’aconsella en la selecció de concerts, la comunicació en xarxes socials i temes sensibles que puguin interessar a aquest públic. Atraure un major nombre de melòmans és part essencial del nou Pla Estratègic 2023-26.

Valentí Oviedo, director general del Liceu, considera que és important introduir l’òpera entre el públic jove. Per això, des de la seva arribada fa cinc anys el Gran Teatre ha trepitjat l’accelerador quant a polítiques per atraure els menys de 35 anys amb preus de ganga per a òpera. És una única funció i no de tots els títols programats. Els fans de l’Under 35 van esgotar en mitja hora les entrades que van sortir a la venda per a la monumental Turandot d’Espert i el mateix amb la Carmen quarterària de Bieito, que torna al gener. Els títols més populars solen ser els més atractius.

Els no abonats menors de 35 ja superen el 30% al Liceu

Al Liceu cal diferenciar entre el públic abonat, que oscil·la entre els 55 i 80 anys, i el no abonat, entre els 40 i 49, tot i que està pujant el públic d’entre 29 i 30. "Els no abonats menors de 35 han passat del 22% la temporada 15/16 al 31% en l’última, la 22/23". En l’actualitat l’edat mitjana del públic se situa en els 50 anys, la de l’abonat està en 63 i la del no abonat en 46. "Hem d’incidir en polítiques culturals que ajudin a descobrir l’òpera a la gent més jove. I no només reforçant la política de preus, sinó la imatge de l’òpera com un art que t’interpreta", apunta Oviedo.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

"Aquesta temporada el Liceu aspira a continuar rejovenint la sala. Per ara van en bona direcció. L’òpera contemporània Antony & Cleopatra va tenir un 12% de públic menor de 35 anys. "I Turandot, que és una tornada als orígens del Liceu, és probable que superi aquesta xifra", afegeix el director del Liceu.

No serveix oferir espectacles a bon preu per superar els prejudicis que molts continuen tenint amb l’òpera i la clàssica. Si no interessen i si no tenen qualitat no serveix. L’Auditori ha crescut en un 25% en públic jove respecte a la temporada anterior. "La tarifa plana per a menors de 35 està funcionant, també la que hem creat per a menors de 25", assenyala Robert Brufau, director general de l’Auditori.