"El Palau de la Música no és la casa de l’independentisme, sí de la catalanitat"

¿Quin és el balanç del seu primer any i mig al capdavant de la casa dels cants?

Molt satisfet a nivell artístic, però el principal és haver elaborat un nou pla estratègic molt apropiat.

És molt ambiciós. Entre altres coses pretén doblar el nombre de visites al Palau de la Música. ¿És possible?

L’objectiu és sempre anar millorant cada cop més, com el Girona. No podem conformar-nos amb el fet que les coses vagin bé, per això ens plantegem nous reptes com el de la sostenibilitat. El mestre Lluís Millet el van prendre per boig quan es va plantejar alçar el Palau de la Música, construït per Domènech i Montaner, que des de fa anys és patrimoni de la Unesco. Hem de continuar tenint ambició i visualitzar nous reptes.

L’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana són símbols del catalanisme. I el Concert de Sant Esteve és una tradició més antiga que el Concert d’Any Nou de Viena.

S’ha fet des de l’any 1913. Només es va deixar de fer el 1932 amb motiu de la mort del president Francesc Macià, l’any 1962 per la nevada a Barcelona, el 1975 per un canvi d’estructura en els cors, i durant la Guerra Civil i el període posterior de prohibició. Palanquejats en la tradició en aquest concert sempre s’han fet coses molt diferents, innovadores i modernes.

¿L’estranya que el concert de Sant Esteve del 2019 s’hagi inclòs en la investigació de la Guàrdia Civil relacionada amb el Tsunami Democràtic per les estelades i les pancartes?

Aquesta no és la casa de l’independentisme, sí de la catalanitat. Estem orgullosos de defensar i recolzar la llengua, la cultura i la música catalana. Hi pot haver gent a qui no li agradi. Una cosa bona del Palau de la Música és que és una casa molt oberta que respecta l’opinió de tothom. Defensem la llibertat d’expressió. No vetarem o no prohibirem res.

Aquest any el concert d’Any Nou el capitaneja per primera vegada una directora, Isabel Rubio, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Ens avancem al concert de Viena també en això. No hauria de ser anormal que el concert de valsos el dirigeixi una dona. El vals és una música molt femenina i les polques requereixen més marxa, però les dones poden ocupar-se perfectament d’aquest tipus de repertori. Estem encantats de ser pioners apostant per una directora en un concert tan popular.

¿S’està fent prou en aquest sentit?

S’hauria de normalitzar la presència de dones en la música clàssica. Encara recordo l’enrenou causat a la Filharmònica de Berlín quan Karajan va contractar la primera instrumentista femenina a la Filharmònica de Berlín, la clarinetista Sabine Meyer. Els músics de l’orquestra s’hi oposaven. I d’això no fa tant, va passar a principis dels anys 80. Sempre he sigut molt partidari de la participació de les dones al món cultural i en el de l’empresa. Tenen una intuïció especial que fa que tot funcioni molt millor.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

La internacionalització dels cors de l’Orfeó va vent en popa. Aquest 2024 destaca la del Cor de Cambra, que ha sigut requerit per Gustavo Dudamel per a una gira per ciutats olímpiques de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, que passarà per Los Angeles, Barcelona, París i Londres amb una versió semiescenificada de Fidelio de Beethoven. ¿Què serà el pròxim?

No ens posem límits, el límit és el cel. Si tens somnis i aspiracions, tot es pot aconseguir si treballes molt. Després de l’èxit l’any passat de l’Orfeó amb Petrenko, aquest any ens esperen concerts a Hamburg al costat del les veus del Balthasar Neumann que dirigeix Hengelbrock. Però vindran noves sorpreses que superaran el que hem fet i semblarà que aquest Everest assolit a Berlín sembli el Montblanc.