Estalvi i inversió: com una bona planificació financera permet assegurar el futur

En un escenari de sobreinformació com l’actual, la cultura financera continua sent una assignatura pendent per a la majoria dels espanyols. Així ho reflectia l’última Enquesta de Competències Financeres del Banc d’Espanya: només un 19% dels enquestats era capaç de respondre correctament tres preguntes bàsiques sobre inflació, tipus d’interès fix anual i diversificació. Una manca de coneixements que limita la capacitat d’optimitzar els recursos disponibles i anticipar les necessitats futures.

“És important que des del començament, quan comencem a tenir ingressos, prenguem el control de les finances i planifiquem”, subratlla Jordi Martínez, director d’Educació Financera de l’IEF (Institut d’Estudis Financers). La planificació financera és el procés d’establir metes econòmiques personals o familiars i dissenyar estratègies per assolir-les. La clau per començar a planificar, explica, passa per fer un pressupost personal. “Tenir clar quins ingressos i despeses tenim i intentar que els ingressos superin les despeses per generar estalvi. Aquest estalvi serveix primer per tenir un fons d’emergència per a imprevistos”.

Organitzar les necessitats financeres

Un dels mètodes d’estalvi més efectius passa per organitzar les necessitats financeres en quatre apartats amb variables i objectius propis: la previsió de despeses del dia a dia, un coixí d’estalvi d’almenys un any, la jubilació i la inversió.

Laura Comas de Alarcón, directora de Desenvolupament i Transformació de Banca Privada de CaixaBank, destaca la importància de fer-se calaixos mentals. “Un client que vol començar a planificar ha de ‘calaixejar’ els seus objectius mentalment i posar-los a terminis diferents, desagregar les rendibilitats per a cadascun dels objectius”, explica. Depenent de si és un objectiu a curt o llarg termini, convindrà optar per uns productes o uns altres.

Per a molts aquest procés no és fàcil. “És un procés racional i els humans som molt emocionals”, comenta Comas de Alarcón. Espanya, a més, és el quart país amb menys coneixements de la UE sobre competències financeres, segons l’Eurobaròmetre, i els alumnes de 15 anys empitjoren i estan per sota de la mitjana de l’OCDE, segons l’últim informe PISA.

La reflexió dels objectius

Com cal començar a planificar? En primer lloc, entenent que una bona salut financera inclou la gestió de l’estalvi, la inversió, la protecció davant riscos i la planificació de la jubilació. “Es tracta de garantir la seguretat financera al llarg de tota la vida, anticipant les necessitats futures i optimitzant els recursos disponibles”, expliquen els professionals consultats. “Primer cal fer la reflexió dels objectius. Quines despeses tinc avui? Quines tindré demà? Com em projectaré en el futur? La persona que compta amb un bon gestor que l’acompanya i l’ajuda a fer aquesta reflexió entén millor per què ha invertit i resisteix millor les seves inversions”, assegura Comas de Alarcón. Un dels productes que ofereix la seva entitat són les carteres de gestió discrecional, que permeten una inversió delegada a experts i amb les quals es pot començar a invertir des de 500 euros.

Els experts també incideixen que no tots els perfils són aptes per invertir. “Podrem invertir sempre que tinguem els coneixements i també sapiguem el nostre horitzó temporal. No és el mateix invertir per fer un viatge o estudis d’aquí a 10 anys que pensar en les vacances de l’any vinent. També cal tenir en compte el perfil de risc de cadascú. Si inverteixo en un producte i la inversió baixa un 10%, podré dormir o no?”, explica Martínez.

Aquesta planificació, que hauria de tenir en compte qualsevol persona, compleix diverses funcions, com protegir-se d’imprevistos (mitjançant assegurances de vida, llar o salut); mantenir el nivell de vida (assegurant ingressos estables en la jubilació); complir amb projectes vitals (com la compra d’un habitatge, l’emprenedoria o l’educació dels fills); i l’optimització del patrimoni a través d’inversions diversificades i una correcta planificació fiscal.

La regla del 50/30/20

Per assolir aquests objectius, les entitats financeres ofereixen diversos productes, com plans de pensions, fons d’inversió, assegurances d’estalvi, comptes remunerats i carteres gestionades. L’elecció adequada depèn del perfil de risc, l’horitzó temporal i els objectius del client. Es recomana comptar amb l’ajuda de professionals a l’hora de triar entre les diferents opcions per evitar prendre decisions amb excés o manca d’ambició. “L’error més comú per part de l’estalviador sol ser decidir pel seu compte, sense assessorament, una quantitat ideal del que es vol reservar cada mes”, adverteixen.

En el sector existeix l’anomenada “regla d’or 50/30/20” que consisteix a agafar els ingressos mensuals i dividir-los en percentatges. Així, es calcula que el 50% s’ha de destinar a cobrir les necessitats primàries; el 30% a capricis o oci; i un 20% a planificar l’estalvi per al futur. Altres conceptes clau a tenir en compte són l’horitzó temporal, la relació entre rendibilitat i risc, la volatilitat (com més alta, més risc), la correlació entre actius, la inflació (que resta poder adquisitiu) i l’interès compost (qualsevol diner invertit genera al seu torn interessos).

Fonts fiables i regulades

Segons Comas de Alarcón, “la gent tendeix a ser més estalviadora que inversora perquè té una gran aversió al risc”, tot i que adverteix que si una persona deixa tot el seu diners aturats “d’aquí a 20 anys valdran menys per culpa de la inflació”. “Amb un bon acompanyament, el client entén que ha de passar de l’estalvi a la inversió i assumir-la com una eina necessària per assolir objectius a llarg termini i no com un mecanisme per guanyar molts diners”, resumeix. És per això que, en un context d’auge d’informació financera a Internet, Comas de Alarcón insisteix que els clients “han de buscar fonts regulades, precises i amb processos robustos d’informació i gestió, perquè si no poden prendre com a veritat coses que són opinions”.

Notícies relacionades

Connectar amb les vacances

El ‘Googlesud-coreà’ Naver compra Wallapop per 370 milions

Les entitats financeres posen a disposició dels clients plans i iniciatives per culturitzar-los i assessorar-los. CaixaBank ofereix als seus clients un model d’assessorament en què el gestor especialista s’encarrega de liderar el procés d’anàlisi de les necessitats de cada client i de definir, sempre de forma alineada, els objectius de futur. També disposen d’un Pla de Cultura Financera amb programes de divulgació públics i gratuïts per tal de promoure una presa de decisions informada.

Per la seva banda, BBVA ha llançat diverses eines per ajudar els seus clients a aprendre a estalviar i invertir, incorporant un ‘coach’ financer amb la intenció d’ajudar a millorar les finances personals dels clients. Des del 2013 està en marxa BBVA Mi Jubilación, una iniciativa de culturització financera que ofereix en obert articles, infografies, vídeos, simuladors i tribunes d’anàlisi sobre pensions i previsió social.