Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao

Parlar amb els fills, donar-los instruccions, i haver de repetir-les diverses vegades abans d’obtenir una resposta. Molts pares s’enfronten a aquesta situació comuna que pot acabar sent frustrant. ¿Per què els nens no fan cas a la primera? ¿És una etapa normal del desenvolupament o un problema de límits i atenció? 

Álvaro Bilbao, neuropsicòleg, psicoterapeuta, doctor en psicologia, formador en disciplina positiva i escriptor, ajuda els pares a educar en positiu. En el seu Instagram, on té més de dos milions de seguidors, ha compartit per què en ocasions els fills no responen a la primera.

El cervell, en desenvolupament

«No és perquè no m’importeu o no us estimi», exposa de manera didàctica. Bilbao explica que el cervell dels nens s’està desenvolupant i això fa que siguin incapaços de prestar atenció a altres coses quan estan jugant o veient la tele molt concentrats. Alternar l’atenció és una tasca de la qual s’encarrega el lòbul frontal, que els nens encara no han desenvolupat prou.

«De vegades em demanes que pari o que no toqui alguna cosa…». Explica Bilbao que el gir cingulat, la part del cervell que pot frenar els impulsos, es desenvolupa molt a poc a poc. Així, els fills poden ser totalment incapaços de frenar els impulsos fins als 5 anys i aquesta part no s’acaba de desenvolupar fins als 21 o 23 anys.

És per això que el psicòleg recomana que quan tinguin una rebequeria o no facin cas no siguem excessivament durs amb ells, ja que no és que estiguin sent mal educats o vulguin fer-nos mal.

«No puc actuar com un adult perquè soc un nen i la meva feina és diferent de la teva». El treball dels nens és jugar, saltar, plorar, equivocar-se i aprendre a fer les coses cada dia una mica millor.

Notícies relacionades

La Loteria repartirà un rècord de 2.772 milions d’euros

Tensió a Badalona pel reallotjament de la gent desnonada del B9

«Amb la teva ajuda i carinyo ho entenc més ràpid». Bilbao suggereix explicar-los bé les coses quan no les entenguin. Calmar els seus enutjos amb temps i abraçades, quedant-te ferm quan no els puguis deixar fer alguna cosa.

«Perquè la teva presència, la calma i el teu afecte ajuda el meu cervell a créixer, a sentir-se segur i a desenvolupar totes les connexions que necessito tenir allà dins», conclou.