Les peticions de residència creixen el 30% al suavitzar-se els requisits

Després de l’entrada en vigor de la nova norma, hi ha hagut un augment "rellevant" de peticions: un 30% més que en el mateix període de l’any passat, especialment en els tràmits per arrelament, admeten des de la Delegació del Govern a Catalunya. La normativa, afirmen les mateixes fonts, "és una mostra clara que el sistema ofereix noves oportunitats de regularització que abans no existien", cosa que des d’aquesta institució es valora "de manera molt positiva".

Període de renovació

La principal reforma consisteix en el fet que, anteriorment, per demanar la residència per arrelament (excepte en el cas familiar) era necessari que el migrant hagués estat més de tres anys a Espanya. Ara aquest període de temps s’ha reduït a dos, explica a aquest diari Quim Claveguera, diputat de la junta de govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. A més, el nou reglament habilita per treballar totes les persones estrangeres que tinguin una autorització de residència temporal per arrelament, tant si és com a assalariat com com a autònom (abans el treball per compte propi no era vàlid). La norma també ha canviat els períodes de renovació: abans havia de fer-se dues vegades fins a esgotar el permís de cinc anys i ara amb una ja n’hi ha prou.

La nova regulació defineix clarament els tipus d’arrelament: de segona oportunitat (aquelles persones que haguessin sigut titulars d’una autorització de residència, i que per diferents raons no han pogut renovar-la); sociolaboral (el sol·licitant ha de tenir un contracte de treball); social (amb vincles familiars o que puguin justificar que estan integrades a la societat espanyola), socioformatiu (cursen o estan matriculats en algunes formacions amb l’objecte de fomentar la seva integració) i familiar. Aquest últim model s’ha ampliat i acull també els cuidadors que donen suport a persones amb discapacitat, tant si la persona dependent és espanyola o europea. Algunes fonts jurídiques apunten a la "falta de rigor i claredat" d’aquesta nova legislació.

Aquests canvis normatius estan produint un cert retard en la tramitació dels expedients, segons els experts. Fonts de la Delegació de Govern, que neguen l’existència de cues a la porta de les oficines d’Estrangeria, assenyalen que per donar resposta a aquesta demanda més gran (al reduir-se els terminis, s’incrementen les peticions) s’ha reforçat la plantilla amb 45 nous funcionaris interins a Barcelona i pròximament s’incorporaran 40 funcionaris més de carrera. Això suposa, destaquen, un "creixement" notable en els recursos humans, que permetrà "que en els pròxims mesos s’acceleri més el temps de tramitació".

Via telemàtica

Notícies relacionades

El detingut per assassinar la seva dona en va denunciar la desaparició

Auxiliar d’Infermeria, el curs més sol·licitat

En paral·lel, la Delegació de Govern a Catalunya ha mantingut l’impuls de la tramitació telemàtica i prova d’això, expliquen fonts oficials, és que les sol·licituds electròniques van representar el 2024 el 74% del total, cosa que permet un accés als tràmits sense necessitat de desplaçaments ni cites presencials. Respecte a aquest assumpte, un dels experts consultats sosté que, per fer aquest tràmit online, les persones necessiten un certificat digital que normalment els migrants no tenen, cosa que els obliga a recórrer a un advocat i a afrontar una despesa per a la qual habitualment no tenen recursos.

Segons la Delegació del Govern, els mesos d’estiu poden suposar un cert "alentiment" pels torns de vacances dels empleats públics, com "en qualsevol Administració", però esperen que al setembre o a l’octubre el ritme es normalitzi i es recuperin els terminis. "Estem en un procés d’adaptació a una nova realitat jurídica i administrativa, però amb un sistema sòlid", recalquen des de l’Administració.