Un món agredolç de xocolata

W onka fabula sobre com van poder haver sigut els orígens de Willy Wonka, el peculiar mestre xocolater ordit per Roald Dahl a Charlie i la fàbrica de xocolata. Fabula perquè a partir d’aquest personatge, el film realitzat per Paul King –amb les seves notòries Paddington i Paddington 2 com a atractiu bagatge– inventa un nou imaginari sense trair l’original. En aquest nou disseny d’un món fantàstic, les clavegueres de la ciutat es converteixen en una xarxa similar a la de la resistència en temps bèl·lics, Wonka i els seus amics actuen com a manters amagant les seves parades quan arriba la policia i hi ha una organització criminal, definida com un càrtel de la xocolata, vigilada per 500 monjos addictes al cacau i els bombons i que guarda els seus tresors al subsol d’una catedral. Una mica de mala llet gasta la pel·lícula malgrat la seva polida superfície. En aquesta reconstrucció brilla tant el disseny de producció com les cançons, ja que es tracta d’un musical, compostes pels Divine Comedy Neil Hannon i Joby Talbot: pop, cabaret, musical clàssic i Kurt Weill ben acoblats. Les bones idees abunden: a la ciutat a la qual arriba el jove Wonka, la policia cobra a tots aquells que somien desperts, i les xocolatines salades del protagonista estan fetes amb llàgrimes agredolces d’un pallasso rus. Roald Dahl sense Roald Dahl. I amb un Timothée Chalamet més mesurat del normal.