La caixa de ressonància
¿Tornaran les trinxeres a les Balears i València?
L’amenaça d’un PP + Vox desencadena la por a l’entorn de la cultura en català a les dues comunitats, on veuen perillar circuits i una interlocució estable amb les administracions. Toc d’atenció per als que, a Catalunya, criden ara a l’abstenció al·legant que tant és un govern com un altre
El gir electoral del 28M a les comunitats balear i valenciana pot quedar lluny vist des de l’Eixample o l’Empordà, però no està exempt de conseqüències en l’àmbit de la llengua catalana, on no és el mateix un mercat de 7,5 milions que un de gairebé 14. «Estem de dol», em saluda, sorneguer però preocupat, Joan Gregori, president de la Valencian Music Association, que malgrat tot es repeteix en veu alta que hem «de procurar evitar els prejudicis ideològics».
El presagi de temps enrarits es manifesta aquests dies en moltes converses. «Cada vegada que mana el PP, no ens truquen per anar a treballar», m’explica sense embuts Yanni Munujos, mànager de Maria del Mar Bonet, referint-se a teatres públics com el Principal de Palma, el de València o l’Auditori de Castelló. «Preveig una tornada al circuit de les universitats». Un refugi practicable quan venen mal dades, com bé sap Raimon.
El que més inquieta ja no és la tornada del PP per si sol, sinó la suma amb aquest asteroide anomenat Vox. Un additiu que no està assegurat a tot arreu i amb un pes que acabarà depenent del desenllaç del 23J. Però es tem que si Feijóo accedeix a la Moncloa del braç d’Abascal, la política d’aliances es pugui generalitzar i, d'aquesta manera, un ànim revengista desacomplexat. «Aquest perill existeix, i podria causar una destrossa si Vox exigís Educació o Cultura, per atacar tot el que faci olor de català», m’adverteix Fanny Tur, que va ser consellera de Cultura balear entre el 2017 i el 2019.
Es tem per la desatenció dels circuits i les retallades en teatres i auditoris públics, un ecosistema que, en el cas valencià, s’ha aconseguit consolidar després de vuit anys d’esforços per ordenar i teixir una interlocució estable. «No parlem només de cultura en català, sinó de cultura en general», deixa anar Gregori, que ha sigut director de la fira musical Trovam i que valora les ajudes formalitzades per correspondre a peticions concretes del sector.
A les Balears hi perilla també (un clàssic) l’adscripció a l’Institut Ramon Llull, i la salut de l’Orquestra Simfònica, que tindrà aviat, per fi, la seva seu pròpia. I amb un PP + Vox, costa imaginar un Any Fuster com el que va aliar el Govern català amb el valencià i el balear.
Cap govern és perfecte, però les inhibicions en les cites electorals tenen conseqüències, i els que propaguen ara a Catalunya la melodia abstencionista, i que introdueixen la idea que tant és un govern com un altre, farien bé de mirar una mica més enllà, al sud i mar endins.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- LES SEQÜELES DE L’ELIMINACIÓ EUROPEA Tensió al vestidor del Barça
- Vine a escalar i queda't a dormir
- Seguretat Social Espanya haurà d’ajustar les pensions en 12.000 milions