‘Popular 1’: el fetitxe compleix 50 anys

Aquest número de maig ofereix un detallat recorregut per aquestes cinc dècades recordant-nos que Martín J. Louis i Bertha M. Yebra, artífexs de ‘Popular 1’ el 1973, van ser pioners a veure en el rock un sistema de fascinacions que anava més enllà de la moda juvenil banal i que tampoc venia de gust convertir en objecte intel·lectualitzat. El mèrit de veure-hi un filó abans que ningú i, més important, materialitzar-lo en lloc de deixar-lo reposar com una ocurrència de barra de bar, els correspon a ells, igual que el fet de traçar la continuïtat a través del seu fill César: és ell qui va resultar ser l’autèntic friqui, el conductor de la revista en els temps més costeruts, abraçant-se al rock’n’roll amb vestigis de la passió i la innocència adolescents.

Notícies relacionades

¿Mike Oldfield s’ha retirat ?

Jeff Daniels com a figura trumpiana

‘Popular 1’ no ha volgut buscar audiència sota les pedres a cops de volant, sinó més aviat al revés, ha radicalitzat els aspectes forts de la seva identitat: culte sentimental a un ‘star-system’, atenció a les bandes que mantenen encesa la flama, diàleg intens i de tu a tu amb els lectors-fans. I extensió del rock’n’roll més enllà de la música, amb carinyo per l’extravagància: Ozzy Osbourne o The Cramps es creuen a les pàgines amb Errol Flynn, l’ocultista Aleister Crowley o l’actriu porno Traci Lords. Tot és rock’n’roll.

Moment de comentar que ‘Popular 1’ em va donar la primera oportunitat en aquesta professió, pels volts de 1989, i que quatre anys després vaig cometre la «gran traïció»: escapar-me a ‘Rockdelux’. Sol passar que les tragèdies, amb el temps, es converteixen en comèdies, així que correspon congratular ‘Popular 1’ per la seva longevitat, fidel a les seves creences. Aquesta revista que a César li agrada veure com un «fetitxe per a col·leccionistes», el paquet d’embolcall anònim que arriba al teu domicili perquè perdis durant una estona el món de vista.