El pintor català, la neta uruguaiana i el bagul amb secrets

Una pinzellada de paisatges que animava les parets de la casa familiar. Aquesta era la imatge que Núria Álvarez tenia del seu avi fins que, motivada per un investigador, va obrir un bagul amb secrets que va treure de l’oblit el talentós artista català que en plena Guerra Civil va dir no al feixisme.

Malgrat no haver-lo conegut en vida, la uruguaiana Núria Álvarez Bosch tenia, del relat familiar, un record adquirit de qui havia sigut Florenci Bosch Tubau (1899-1954), el pintor que amb 53 anys i una família a les espatlles va deixar la seva Barcelona natal per emigrar a Sud-amèrica.

No obstant, com en tot record acoblat, i més enllà de les clàssiques anècdotes o el rerefons de «molta tristesa» per l’exili del franquisme que va rebre de la seva mare i la seva àvia, la història no estava completa.

«Per a mi eren sempre quadros, el meu avi era un quadro que hi havia a les parets de la casa de la meva àvia [...], era una pinzellada», relata la neta en una entrevista amb Efe.

El pintor català

El 2019, l’historiador espanyol José Luis Muñoz Díaz buscava informació d’un artista oriünd de la localitat Sant Andreu del Palomar –avui barri de Barcelona–, quan va trobar en una subhasta un quadro d’un altre pintor del mateix poble que desconeixia, Bosch Tubau.

La troballa va derivar en investigació i la conclusió va ser sorprenent; havia sigut conegut a Catalunya, on va haver nombroses exposicions dels seus paisatges de tècnica impressionista –que seguien els passos de la denominada Escola d’Olot, de la segona meitat del segle XIX–, però cap a finals del segle XX quedaven ja pocs indicis sobre la seva vida.

Amb poca sort als llibres, Muñoz va buscar a internet, on el va sorprendre trobar el curiós blog sobre el pintor català ‘Óleos Bosch Tubau’, l’autora de la qual, a un oceà de distància, va rebre ràpidament un missatge.

Així descriu Álvarez el seu intercanvi amb l’investigador, que, ansiós per obtenir més dades, li va expressar pel blog la seva intenció d’escriure una biografia de Bosch «per donar-lo a conèixer al seu lloc d’origen».

El bagul i els seus secrets

L’intercanvi va ser fructífer, al punt que, des de Barcelona, Muñoz no només va acarar informació, sinó que va incentivar Álvarez a bussejar a l’arxiu familiar per trobar noves pistes.

«Va ser una bogeria allò, perquè em va fer literalment obrir un bagul en què hi havia tota aquesta informació, fotos, dades, llibres», diu qui, a poc a poc i enmig de la pandèmia, el va ajudar a escriure l’avui publicat llibre ‘Memòria d’un oblit’.

En aquest bagul va trobar documents que van revelar molt més sobre Bosch, ja que va veure que abans de començar a pintar de manera autodidacta havia sigut poeta, actor i dramaturg.

«Realment els seus orígens estaven en l’escriptura i les obres de teatre. Era actor, dramaturg, va escriure diverses obres de teatre que va registrar a Barcelona», explica, a la qual cosa puntualitza que la prohibició del català durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va causar que abandonés l’escriptura.

«Com que li van dir que si volia escriure havia de traduir-ho a l’espanyol i a ell li sorgia la seva llengua materna, el català, va dir ‘no traduiré’. Va deixar d’escriure i [...] se li va ocórrer començar a pintar però uns esbossos, coses amb les tintes que tenia a la impremta on treballava», assegura.

Feixisme

Detalla que la va sorprendre la carrera teatral del seu avi, que a partir de 1916, amb una sessió de l’obra d’Àngel Guimerà ‘Terra baixa’, va actuar i va dirigir diverses peces, com ‘Indíbil i Mandoni’ i ‘La mare’, Álvarez diu que Bosch escrivia molts sainets romàntics.

No obstant, un article publicat per l’artista el 1938 –durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)– al diari republicà ‘L’Autonomista’ sota el títol ‘La petjada del feixisme’ parla d’un autor amb conviccions polítiques fortes que va escriure sobre el règim frases com «tot el treball dels segles, en un instant, la fúria d’un home l’ha enterrat».

«He trobat banderes catalanes amagades a lloms de llibres, en llocs insòlits», diu així mateix la neta, que remarca el caràcter rebel que tenien aquests símbols, proscrits en aquella època.

Memòria

En la sinopsi del llibre Muñoz diu que mentre a Montevideo l’obra de Bosch aviat és «admirada», ja que dos anys després d’arribar, el 1954, exposa allà i el Museu Blanes compra dues de les seves pintures, a Catalunya «comença l’oblit», aquest que Maria Martí i Núria Bosch, la seva dona i filla, després intenten desfer.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Traduït a l’espanyol per Álvarez i presentat recentment a Montevideo davant diplomàtics espanyols i autoritats, ‘Memòria de l’oblit’ obre, per a ella, «una nova etapa» sense oblits.

«Tot ha de ser una línia seguida, permanentment fer memòria, no permetre’ns oblits i tractar que sempre prevalgui la memòria, perquè quan es perd correm riscos d’oblidar-nos de coses importants, de gent molt valuosa i també d’on estem avui aturats», conclou.