Del batxillerat a l’FP: "Prefereixo fer fórmules al laboratori"

 Mireia Arana, estudiant barcelonina de 18 anys, ha finalitzat aquest mes de maig el batxillerat. Tot i tenir el camí obert cap a la universitat, no ha dubtat a matricular-se en un cicle formatiu de grau superior de Productes Farmacèutics. La noia va descobrir la seva vocació en una assignatura optativa. "En comptes d'estar tancada en una classe, prefereixo fer fórmules al laboratori. M'encantaria treballar a la indústria farmacèutica", explica.

A Arana l’ha convençut el fet que “es dediquen més hores a les pràctiques en empreses que a la teoria” durant el segon any del grau superior. “Ja estaré ja preparada per treballar, i si encaixo a l'empresa, m’hi podré quedar”, afirma amb ànim.

"Molta gent perduda"

La jove mostra una determinació poc habitual: "Bona part dels meus companys no tenen clar què fer. Se sol pensar que ja es veurà... Ens cal més assessorament dels professors, hi ha molta gent perduda que no sap què fer".

La Formació Professional s'està revalorant a tot Europa, segons l'OCDE. Molts centres d’FP ho viuen en pròpia pell. L'Institut Escola del Treball de Barcelona, el centre d'educació postobligatòria més gran a Espanya, ha passat de 2.900 a 3.300 alumnes en els últims quatre anys.

Més demanda

"La demanda d’FP al centre gairebé s'ha duplicat des del 2019, especialment en informàtica, bioindústria i gestió financera. Alguns cicles, com ara Administració i Finances o Fabricació de Productes Farmacèutics, han multiplicat per nou i per tres les seves sol·licituds, respectivament", explica el subdirector de l'Institut Escola del Treball, Sergio Gómez.

Gómez confirma que molts alumnes trien el seu cicle formatiu guiats pel nom, com passa amb Mecatrònica. "Hi ha una clara preferència pels sectors tecnològics davant dels àmbits més vinculats a la indústria tradicional. Alguns estudis amb alta ocupabilitat continuen sent poc coneguts", assenyala. La demanda empresarial segueix sense cobrir-se en especialitats com manteniment industrial, energies renovables, fabricació mecànica i informàtica. "Ens demanen alumnes per contractar-los i no podem oferir-los. Tots els que es graduen en aquests cicles tenen la feina assegurada".

Orientació

Per cobrir aquests perfils professionals, "falta una orientació adequada des de les etapes educatives de Primària i Secundària que reforci la visibilitat de sectors amb alta demanda laboral, així com sectors emergents vinculats a la indústria 4.0. S'ha de visibilitzar l'FP com una opció real, de prestigi i de continuïtat", assenyala el subdirector.

Notícies relacionades

L’FP es converteix en la via més directa a l'ocupació que demanen les empreses

"La sarna ja és un problema de salut pública entre els joves"

Així mateix, Gómez constata un augment de les preinscripcions d'alumnes de batxillerat que abans es dirigien a la universitat en cicles de grau superior. “Comencen a treballar i després accedeixen a la universitat estant ja en actiu”, explica. Molts graus universitaris convaliden matèries, i l'alumnat procedent d’FP que accedeix a estudis superiors ho fa amb una sòlida experiència pràctica, un ampli coneixement tècnic i un valuós bagatge laboral”.

Convergència

Amb 26 anys exercint com a professor, Gómez també imparteix classes per a estudiants d'enginyeria a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona de la UPC (EEBE) com a professor associat. Coneixedor dels dos àmbits, considera que "la universitat està incorporant progressivament metodologies pròpies de la Formació Professional, com les estades en empresa en modalitat dual i l'aprenentatge basat en projectes. No obstant això, malgrat aquesta evolució, difícilment assolirà el nivell d'aplicabilitat i orientació pràctica que caracteritza l’FP."